Cameron diu que el d'Escòcia és un “referèndum del poble”

En la més explícita indicació que l'acord sobre el referèndum sobiranista per a Escòcia és imminent, el primer ministre conservador britànic, David Cameron, va assegurar ahir en les hores prèvies a l'inici del congrés anual del seu partit, que s'obre avui a Birmingham, que és a un pas de lliurar el “referèndum del poble” als escocesos. El primer ministre ho va anunciar en declaracions a la BBC.

El pacte que s'ha estat cuinant en els darrers mesos, i especialment les darreres tres setmanes, amb contínues entrevistes entre el ministre britànic per a Escòcia, Michael Moore, i la representant escocesa en les converses, Nicola Sturgeon, és a un “pas de tancar-se”, va afirmar Cameron en la mateixa entrevista. La celebració de la històrica consulta es preveu per a la tardor del 2014, data per la qual sempre ha apostat el Partit Nacional Escocès (SNP).

Tot i la generositat i l'esperit democràtic que implica l'afirmació “referèndum del poble” per part de Cameron, admetent la inequívoca capacitat dels escocesos per pronunciar-se lliurement sobre la seva pertinença o no al Regne Unit, el primer ministre també va assegurar que seria una “tragèdia” que Escòcia abandonés la unió i que “lluitaria amb totes les seves forces” perquè això no passés.

“Crec que estem molt a prop [de tancar l'acord amb Alex Salmond] i crec que arribarem a un pacte ben aviat –va dir–. Estic content per això, perquè considero que el poble d'Escòcia mereix un referèndum just, legal i decisiu [perquè es pronunciï] sobre el seu futur. Crec apassionadament en el Regne Unit; penso que junts som més forts, i que no només Escòcia se'n beneficia, del Regne Unit, sinó que també el Regne Unit es beneficia de tenir-hi Escòcia.”

La reacció des d'Edimburg no s'ha fet esperar. La viceprimera ministra del govern, la ja esmentada Nicola Sturgeon, es congratulava ahir de les paraules del primer ministre britànic, ja que un cop “superada la fase de negociació es podrà anar més enllà de les discussions tècniques per centrar-se en el debat de fons, és a dir, avantatges i inconvenients” de la possible independència.

Per bé que els termes concrets de l'acord encara s'han de publicar, és pràcticament segur que la papereta del referèndum contindrà, només, una pregunta, sí o no a la secessió, i no dues. Durant bona part del procés de negociació, obert el gener passat, el primer ministre Salmond n'havia demanat dues, la segona relativa a l'augment de poders econòmics per a la cambra de Holyrood.

Cameron va assegurar, tanmateix, que no té inconvenients a lluitar posant-se al costat dels laboristes en la campanya que s'esdevindrà per la unitat de la Gran Bretanya. “Compartiré una plataforma amb qualsevol que vulgui defensar el Regne Unit i tot el que representa.”

Cal recordar que el líder dels unionistes escocesos (tories, laboristes i liberal-demòcrates) per fer de cap de cartell de la campanya Better together! (‘Junts, millor!') és Alistair Darling, el darrer ministre d'Economia laborista de Gordon Brown, entre 2007 i 2010.

El timing en què es produeix l'anunci de Cameron és prou rellevant. En les darreres hores s'havia donat a conèixer el projecte conservador, impulsat per la líder del partit a Escòcia, Ruth Davidson, i pel mateix Cameron, en el sentit que el partit promourà un comitè que esbossi un nou marc constitucional per al Regne Unit, sempre en el cas que Escòcia digui no a la independència.