Com amb Banca Catalana

Mas declara que només té dos comptes en entitats catalanes

CiU està decidida a girar la truita perquè la campanya d'El Mundo acabi en una victòria indiscutible a les urnes, igual que Jordi Pujol amb el cas Banca Catalana. Artur Mas l'ha convertida en un atac frontal al seu càrrec institucional, en un Espanya contra Catalunya. És el mateix discurs amb què el 1984 Pujol va arrasar a les urnes amb una majoria absolutíssima de 72 escons, en plena polèmica pel cas. En un míting a Badalona, el candidat de CiU va preguntar ahir al Ministeri de l'Interior si “s'estan utilitzant les estructures de l'Estat per carregar-se el dret a decidir d'un poble”. El ministre Jorge Fernández Díaz, per la seva banda, va afirmar que no coneix l'informe policial a què es refereix el rotatiu i obrirà una investigació per escatir si existeix de debò i, si és el cas, per què es va filtrar. Mas els veu capaços, fins i tot, de “fabricar proves”.

Per esvair qualsevol dubte sobre l'hipotètic cas de corrupció, i responent a la demanda d'explicacions del PSC, Mas va sostenir que ell i la seva dona només tenen dos comptes corrents en entitats catalanes. Ara bé, Pujol sí que té clara la resposta a la contundent pregunta de Mas. L'expresident, que va irrompre en un míting a Granollers per comparar els fets dels últims dies amb els de Banca Catalana, no va dubtar a sentenciar que aleshores com ara s'usa l'aparell de l'Estat “d'una manera innoble, injusta i il·legal”. Pujol també va voler defensar-se personalment. En aquest sentit, s'afegeix a la querella de Mas contra el diari, que ahir va obrir edició afirmant que la família Pujol té 137 milions a Ginebra, segons la policia espanyola, una informació que aprofundeix en la suposada vinculació de la cúpula convergent amb el cas Millet. L'expresident va avisar que després de Banca Catalana els opositors van ser incapaços de guanyar mai les eleccions catalanes. Era un missatge velat perquè en prenguin nota.

Mas va centrar ahir bona part de les crítiques en els de Pere Navarro. Els va acusar de fer una “campanya bruta” per guanyar vots a la desesperada. Era la primera vegada que es referia al PSC. El va al·ludir per expressar que “fa molta pena” que els de Nicaragua, “aclaparats pels resultats i desconcertats per la desmobilització de les bases”, centrin el discurs en el suposat cas de corrupció, alineats amb els que difonen “la infàmia, la calúmnia i la mentida”. Mas entén que l'oposició aspiri a substituir-lo, però no que se situï al costat dels que el volen “destruir”. És per això que Mas va lamentar que els partits de l'oposició no hagin expressat el seu “suport explícit” al president, tot i que estiguin immersos en una complicada campanya electoral. El PSC i el PP són els que més han intentat esprémer electoralment la hipotètica relació de Mas i Pujol amb el cas Millet.

CiU sosté que les informacions sobre CDC i el cas Millet són una tàctica de Madrid per intentar enfonsar Mas, a qui no poden guanyar en el “combat polític”. Si fa tres dècades van actuar contra Pujol, ara ataquen el president de la Generalitat que per primer cop en 300 anys garanteix als catalans l'exercici del dret a l'autodeterminació. Això és, segons la federació, el que volen silenciar. Que el to de la campanya s'ha apujat ho va certificar la contundència de Jordi Turull: “Que deixin en pau els nostres presidents, que, quan no els afusellen, els intenten destruir mediàticament.”