L'evidència canta

Esculli qui esculli CiU per governar –o encara que ho faci sola– els resultats de les eleccions de diumenge configuren un hemicicle parlamentari dividit en tres parts gairebé iguals. Un primer terç dels d'Artur Mas en solitari, un segon format per partits favorables al sobiranisme de Catalunya (ERC, ICV, SI i CUP) i un últim que conformen els partits que advoquen per la unitat de l'Estat espanyol (PSC, PP, Ciutadans). Així doncs, almenys dos terços dels escons pertanyen a opcions sobiranistes: 87 diputats enfront de 48. La forquilla que més altera la composició del Parlament és la del segon grup, que creix en 13 representants. Aquestes dades, que ja es coneixen des de la nit electoral, tenen una traducció uniforme en el territori de Catalunya. Dels 947 municipis que hi ha al Principat, la pràctica majoria tenen uns resultats en què l'opció sobiranista s'imposa amb claredat. És el que passa en 904 poblacions. En canvi, a les 43 restants es produeix la situació inversa. Una repassada al mapa dels resultats elaborat per Vilaweb permet constatar que l'anomenat vot espanyolista es concentra sobretot en tres grans àrees, dues de les quals ja registren habitualment aquesta situació. La primera d'elles és la Val d'Aran, amb poblacions com ara Viella, Bossòst i Arres. Cap canvi de tendència respecte d'altres convocatòries. La segona zona és l'àrea metropolitana de Barcelona, que electoralment es coneix com el cinturó roig perquè és on el PSC obté el gruix dels electors. Ciutats com ara Sant Boi de Llobregat, Badalona, el Prat, l'Hospitalet i Cornellà han tornat a fer bona la tendència. Destaca, però, el cas de la ciutat de Barcelona; en unes eleccions autonòmiques hi sol guanyar CiU –fins aquí, cap variació–, però el PSC, que solia quedar segon, en aquests comicis ha passat a ser la quarta força.

La sorpresa es produeix en la tercera àrea on es concentra el vot espanyolista: Tarragona i els seus entorns. La diferència entre les dues opcions a la capital de demarcació –que és l'única de les quatre catalanes on això passa– és mínima, però s'imposa la pinça unionista amb 28.819 vots enfront dels 28.163 sobiranistes. També es repeteix la situació en pobles com ara Vila-seca, Salou i Constantí, cosa que es tradueix en la consecució del primer diputat de Ciutadans a la demarcació. L'únic municipi de les comarques gironines on l'independentisme perd és Fogars de la Selva.

En nombre de vots, tant l'opció unionista com la sobiranista creixen. Comparant-ho amb les eleccions del 2010, el vot a favor dels partits dirigits cap a la sobirania nacional ha pujat de 344.735 persones, mentre que el dels que aposten per l'opció de mantenir-se a l'Estat espanyol augmenta en 185.144. Respecte a la convocatòria de fa dos anys, hi ha hagut 504.820 vots nous; percentualment, significaria que un 68% han estat per a CiU, ERC, ICV, CUP i altres opcions similars. El 32% se l'haurien endut partits com el PSC, el PP i Ciutadans, bàsicament.