El govern espanyol avala fil per randa l'ofensiva de Wert
Duran vol la dimissió del ministre i la vicepresidenta li respon amb retrets a la política lingüística de la Generalitat
Sáenz de Santamaría rebla que s'han de garantir els drets dels castellanoparlants
Quan Mariano Rajoy no va saber com sortir-se'n i va respondre donant giravolts a la intenció de José Ignacio Wert d'”espanyolitzar” els nens catalans, es va interpretar que al president espanyol no li havia fet gràcia l'estirabot del seu ministre. Dijous passat, quan va callar davant les preguntes de la premsa sobre els plans de Wert per posar fi a la immersió lingüística, uns quants dels presents van percebre com si tampoc no estigués satisfet del tot amb l'esborrany. Interpretar els silencis del líder del PP és complex. Però en aquesta ocasió –com gairebé sempre– Rajoy va voler fer bona la dita que qui calla, consent. Perquè el govern espanyol avala fil per randa l'ofensiva de Wert, i la prova n'és la defensa tancada de la reforma que ahir va fer la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría després de la reunió del Consell de Ministres.
La número dos de l'executiu del PP va aprofitar la petició de dimissió del ministre plantejada per Josep Antoni Duran i Lleida, que considera que ha perpetrat l'atac més gran a la llengua des de l'etapa franquista, per replicar al portaveu de CiU que deixi en pau la dictadura i “valori molt més la democràcia” i, sobretot, que procuri que la Generalitat “acati la llei i les sentències del Tribunal Constitucional i el Suprem”. La tesi de l'executiu de Rajoy –esgrimida aquests dies per Wert– és que l'obligació de l'Estat és vetllar pels drets dels pares que volen escolaritzar els seus fills en castellà i, sobretot, garantir que aquesta llengua “no quedi exclosa” de l'ensenyament, el principal argument que des de sempre ha esgrimit el PP per combatre la immersió a Catalunya i no a Galícia o a Euskadi, on es lloa l'existència del “bilingüisme integrat”.
Això sí, tot i admetre que l'objectiu és eliminar el català de les matèries troncals –que estaran dictades per l'Estat i que suposen el gros de l'educació– va insistir que la reforma de Wert en cap cas no ataca el model català, amb el pretext que no posa límit a les hores d'ensenyament en la llengua pròpia. “Hi ha uns drets dels ciutadans reconeguts per la Constitució i per les sentències, i cap poder públic a Espanya pot considerar-se aliè a la doctrina dels tribunals”, va reblar.
Decisió inamovible
Malgrat el fort rebombori i les amenaces d'insubmissió que l'ofensiva contra la immersió ha provocat a Catalunya, Sáenz de Santamaría –com ja ho havia fet prèviament el ministre– va deixar clar que la decisió és irreversible i que admet poca o cap negociació. L'oferta de diàleg per modificar el text la va emmarcar en la discussió que s'obrirà al Congrés, on els partits acostumen a topar amb el mur de la majoria absoluta del PP.
En la seva justificació del perquè de l'eradicació del model català, la vicepresidenta va reiterar el fet que les matèries troncals no poden fer-se en la llengua pròpia perquè són les que estudien tots els nens de l'Estat, i és per això que no se li pot exigir a un nen conèixer “les cinc llengües”. “Excepte casos excepcionals, no aprovaria ningú”, va ironitzar.