Ningú vol ser veí de CiU

El president Mas es queixa sovint que per primer cop en la història “sembla que ningú vulgui entrar al govern”. Però la cosa va encara més enllà. No només ningú vol governar amb CiU, sinó que ningú voldria tenir ni tan sols el despatx del Parlament al costat dels de CiU. En els últims dies, segons diverses fonts parlamentàries, hi ha hagut una dura batalla per evitar tenir de veïns els convergents. Ahir, finalment, després de molta discussió semblava que els nous veïns serien els diputats del PP.

La zona de despatxos de CiU, que està situada a l'ala dreta del Palau del Parlament, necessitava veïns després de la desaparició de SI i la baixada en escons i, aquest cop, per disponibilitat d'espai, li tocava a un dels grups de 20 diputats. El PP va dir de seguida que no hi volien ser perquè ja no tenen cap pacte amb CiU; després, van cridar els del PSC, però Pere Navarro va dir que ni parlar-ne, que ells eren l'oposició i no s'hi barrejaven; l'última opció era ERC, però els de Junqueras van fugir esperitats perquè no volien que es visualitzés un vincle amb CiU després del possible pacte d'estabilitat. No hi havia acord. Tots volien anar cap a l'ala esquerra del Parlament, però allà no hi ha prou despatxos per als 85 diputats dels grups de l'oposició. Al final, tot indica que hi hauria hagut un intercanvi de cromos. El PP mantenia la posició central a l'hemicicle i, a canvi, acceptava compartir zona de despatxos amb CiU.

Tanmateix, als passadissos del Parlament es parlava molt més de la possible entesa entre CiU i ERC que de la batalla de despatxos. Mas i Junqueras es van saludar seriosament, amb fredor, dins l'hemicicle. La gestualitat era important. Els republicans no tenien gaires ganes de parlar amb la premsa per no cometre imprudències. Junqueras i Marta Rovira, que s'estrenaven com a diputats a la cambra, només van dir que volien passar el Nadal tranquils. L'objectiu és tancar la negociació com més aviat millor, però, ahir, tots els implicats defugien la qüestió davant –i darrere– les càmeres.

Els que encara ahir no tenien despatx eren els tres diputats de la CUP. S'hi estrenaven amb reivindicacions ètiques i estètiques: David Fernàndez, amb samarreta groga de defensa de l'escola pública; Georgina Rieradevall, amb samarreta verda de la lluita contra els desnonaments, i Quim Arrufat, amb samarreta antiretallades. Van coincidir quant a samarreta reivindicativa amb un dels nous secretaris de la mesa del Parlament: David Companyon, d'EUiA. Al més pur estil de Polònia, el primer que van fer els de la CUP va ser renunciar a les carteres de pell que els regala la cambra. Al que no poden renunciar és a compartir escons a l'hemicicle amb Ciutadans. La nova estranya parella del Parlament serà la que formin l'independentista David Fernàndez i l'espanyolista Carmen de Rivera, que seuran junts durant la legislatura. Interessants converses. També destaca com el socialista Celestino Corbacho se situava entre els referents catalanistes del PSC Joan Ignasi Elena i Marina Geli.

Justament la CUP va ser protagonista en la votació de la mesa del Parlament per haver escrit als paperets de votació simbòlicament “noms del poble” com ara un desnonat que va estar a punt de suïcidar-se; Pedro Álvarez, assassinat suposadament per un policia a l'Hospitalet de Llobregat; Guillem Agulló, independentista assassinat per neonazis, i Ester Quintana, la dona que va perdre un ull el 14-N, entre d'altres. Tots els vots van ser declarats nuls i ni es van llegir. En el passat s'havien proposat noms amb ironia com ara Marta Ferrussola –dona de l'expresident Pujol– i Kim Basinger.