La consulta, primera fase
CiU i ERC preveuen crear una ponència en el Parlament o pactar una proposició de llei per al dret a decidir
Hi podrien participar els més grans de 16 anys i els nouvinguts
Artur Mas demanarà al govern espanyol que autoritzi el referèndum d'autodeterminació d'acord amb el marc jurídic espanyol. El govern, però, no compta que Mariano Rajoy s'hi avingui, i els de Mas i Oriol Junqueras preveuen encarrilar durant aquest gener la futura llei de consultes al Parlament. Forma part de l'acord de governabilitat: el seu propòsit és emparar el procés en la legalitat catalana. Els dos partits són conscients que el govern espanyol podria impugnar la llei al Tribunal Constitucional, però no volen posar-se la vena abans de la ferida. Durant les negociacions de l'acord per a la legislatura, els dos partits van convenir que aquest cop sigui directament el Parlament el que reprengui els treballs que va truncar l'avançament electoral i, per tant, el govern no elaborarà un nou projecte, segons fonts de les dues formacions.
Sobre la taula hi ha la possibilitat de constituir una ponència parlamentària o que les dues forces presentin conjuntament una proposició de llei. Qualsevol d'aquestes dues vies agilitaria la tramitació i evitaria alhora que passés pel consell executiu un text similar al que ja va engegar la vicepresidenta Joana Ortega en l'anterior legislatura. A més, la fórmula permet que els d'Oriol Junqueras tinguin un paper més important en l'elaboració de la llei del que van tenir durant el primer mandat de Mas.
CiU i ERC ja havien avançat molt durant el 2012. Estan d'acord, de fet, en una de les qüestions més importants: que en la consulta puguin votar els majors de setze anys i els nouvinguts residents a Catalunya. Els republicans, però, reivindiquen que el govern no exerceixi tot el control del procés de convocatòria, com figurava en el projecte de llei inicial. Reclamen que el Parlament sigui determinant en la celebració i el seguiment de la votació.
Més enllà del cens
L'element essencial perquè la consulta sigui equiparable a un referèndum, i per tant requereixi l'autorització de Madrid, és que no utilitzi el cens electoral. CiU i ERC plantegen que puguin participar en la votació els majors de setze anys i els nouvinguts. Els dos partits defensen dos mecanismes perquè sigui possible. Els nacionalistes proposen que puguin votar els majors de setze anys que estiguin inscrits en el Registre de Població de Catalunya de l'Institut d'Estadística, que conté les dades actualitzades de caràcter obligatori dels veïns inscrits en els padrons municipals. Els nouvinguts provinents de tercers estats, a més, s'haurien d'inscriure en un registre de participació específics per tal d'acreditar la seva residència legal a Catalunya.
ERC proposa una via similar, que consisteix a publicar un cens de participants per a cada consulta d'acord amb les dades del Registre de Població de Catalunya i permetre el vot als residents a l'Estat espanyol, d'acord amb la normativa d'estrangeria. A més, vista l'experiència del Quebec, CiU és partidària de buscar alguna via per evitar un empadronament express de població de fora de Catalunya que pretengui incrementar de manera fictícia el vot contrari a la independència.
Opcions de la pregunta
En la consulta, s'hauria de plantejar una pregunta acotada al sí o al no o a diverses opcions? CiU i ERC són partidaris que la llei permeti les dues possibilitats. Així ho van defensar en les esmenes presentades a la norma que va decaure. El projecte inicial acotava les respostes a un pronunciament afirmatiu, negatiu o en blanc. Però CiU hi vol afegir que es pugui escollir una entre diverses “propostes alternatives”. Els republicans també pretenen que, a banda de la tria entre diverses opcions, es puguin incloure preguntes complementàries o secundàries vinculades al sentit d'una resposta prèvia a la pregunta principal. Quan arribi el moment d'exercir el dret a l'autodeterminació, si és que finalment s'empara per la llei catalana, les forces partidàries de la consulta hauran de pactar-ne la fórmula.
Les dues grans diferències amb Ibarretxe
Un dels temors més estesos és que la consulta d'autodeterminació de Catalunya acabi tombada pel Tribunal Constitucional i, finalment, abandonada en un calaix, com va passar el 2008 amb la de l'aleshores lehendakari, Juan José Ibarretxe. Però hi ha dues diferències essencials que les distancien.
L'Estatut
Els partits partidaris de la consulta remarquen que el text estatutari atorga a Catalunya la competència exclusiva per promoure consultes populars. L'estableix, bàsicament, l'article 122, que va sortir indemne de la retallada del Constitucional.
No és un referèndum
La sentència del TC del 2008 contra la llei amb què el govern basc pretenia emparar la seva consulta, determinava que la votació que es volia convocar era un referèndum. I la Constitució atribueix a l'Estat la competència exclusiva de l'“autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum”. El Constitucional va definir el referèndum com una espècie del gènere de “consultes populars” que es refereix al parer del “cos electoral” i que es basa per tant en el cens, gestionat per l'administració electoral. És per
això que, a priori, tota consulta que no es fonamenti en el cens no es podria considerar un referèndum.
