La diàspora vol veu i vot

La denúncia que s'ha oficialitzat aquesta setmana als jutjats dels centenars de catalans a l'exterior que no van poder votar en les eleccions del 25 de novembre per un seguit de traves burocràtiques, amaga en el fons els seus temors a quedar al marge del procés que Catalunya ha obert cap a l'estat propi, que s'han escampat entre un col·lectiu que voreja els 160.000 electors i que en moments de crisi com els actuals creix a velocitat de vertigen. I és que la diàspora catalana, que ha de tenir una veu essencial en el procés ajudant a la internacionalització de la causa, també hi vol tenir vot. I vol participar en la consulta que el govern pretén convocar el 2014.

En aquest sentit, són molts els interrogants que s'obren a partir d'ara al mig milió de catalans (uns 200.000 a l'estranger i uns 300.000 a la resta de l'Estat) que es calcula que viuen fora del país. D'entrada, només en l'improbable cas que es fes un referèndum d'acord amb l'Estat espanyol es podria fer servir el cens com a base, i per tant se'ls tindria a tots en compte. Però fins i tot així hi ha molts recels, sobrevinguts arran de la nefasta reforma de la Loreg (Llei Orgànica de Règim Electoral) aprovada a final del 2010 per un pacte entre el PSOE i el PP, amb el suport extern de CiU, PNB i BNG. L'únic text legal, de fet, que ara mateix pot aplicar Catalunya, ja que és l'única comunitat que encara no ha aprovat la seva pròpia llei electoral.

Fins fa dos anys, tots els inscrits al cens electoral de residents absents (CERA) rebien a casa les paperetes de tots els partits de la circumscripció on havien tingut l'últim veïnatge administratiu a l'Estat. Triaven la que volien i l'enviaven per correu, contra reembors, a la pertinent junta electoral. Després de la reforma, però, han de fer un tràmit previ, el criticat “vot pregat” o petició expressa per rebre la documentació, dins d'uns terminis més curts i sovint difícils de complir per als serveis de correus de la majoria de països. A més, ara han de trametre el vot uns dies abans de la data de les eleccions, i no fins al mateix dia com abans. I han d'enviar la papereta a la seva demarcació consular o ambaixada, fet que per exemple va provocar un miler de nuls en les últimes catalanes, de gent que per inèrcia i desconeixement els va continuar enviant a Catalunya. Tot plegat, un desastre. “En la denúncia al jutjat no entrem a discutir la reforma, però genera dubtes sobre si és prou democràtica, ja que cal veure si és constitucional o no, perquè hem passat del sufragi universal a un sufragi censatari, com el segle XIX”, clama Daniel Laspra, advocat del col·lectiu Catalunya Diu Prou.

En tot cas, i més enllà de negligències dels funcionaris, l'aplicació de la reforma ha fet que la participació de la Catalunya exterior hagi caigut en picat en les darreres convocatòries. En les generals del 2011, ho va fer al 4,14% des del 27,8% del 2008. I el 25-N va quedar en un esquifit 6,72% (nuls inclosos), quan el 2006 havia estat del 20,8%, “i es podia esperar perfectament un percentatge per sobre del 30%”, indica Xavier Tudela, secretari general de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC), que canalitza bona part de les reivindicacions. La dada encara és més flagrant si es té en compte que 17.614 catalans, un 11,22% dels 156.976 inscrits en el CERA, van demanar el vot el 25-N, però només van arribar a temps 10.557 sufragis. I, d'aquests, només 9.538 van ser vàlids, ja que un miler el van rebre encara les juntes electorals... La FIEC ha criticat la nova Loreg, i ha escrit als grups que la van aprovar perquè eliminin el vot pregat i tornin als principis de la llei anterior, un clam per al qual demanen el suport del Parlament. I sembla que a Madrid els poden fer cas, ara que, a més, no hi ha eleccions a l'Estat fins a les europees del 2014.

Més enllà d'això, la diàspora tem que la futura consulta es faci basant-se en el padró i, per tant, se la deixi fora, com figurava en l'avantprojecte de la llei de consultes, tot i que ara guanya pes la idea de crear un registre propi i específic de votants, un punt arran del qual la FIEC lamenta que la llei 18/96 de relacions amb les comunitats catalanes a l'exterior “ja obligava a fer un cens dels catalans que viuen a fora, d'acord amb l'Idescat, i encara no s'ha fet”. Podran votar ara tots, o només els de dins l'Estat? O ni aquests? Què passarà amb els fills nascuts a l'estranger i amb passaport espanyol, que ara estan adscrits genèricament a Madrid i no al territori d'origen dels pares?

Tot plegat són qüestions gens menors que ha de resoldre la llei de consultes de la qual els pròxims dies es reprendrà la tramitació al Parlament, on ja va cremar etapes en l'anterior legislatura. Llavors, la FIEC va presentar les seves reflexions “i en general hi va haver bona receptivitat, ja que és més una qüestió de fer pedagogia que de mala fe”, explica Tudela. Un cop es reprenguin les comissions que hi treballen, la FIEC demanarà tornar-s'hi a reunir. Els catalans emigrats volen veu i vot.