Qüestió de confiança
Mas reuneix els màxims representants dels organismes de control institucional per intentar esmorteir la indignació i desafecció de la ciutadania pels casos de corrupció
El president també compareixerà al Parlament
Mas escoltarà les propostes dels representants convocats
Restablir la confiança ciutadana en les institucions. Aquest és el principal propòsit que persegueix el govern amb la celebració de la cimera anticorrupció d'avui. El president de la Generalitat, Artur Mas, fa un primer gest per abocar sorra a l'esvoranc de desafecció que ha destapat la proliferació de casos de corrupció a Catalunya i a l'Estat espanyol. La Generalitat no disposa de competències per atacar el problema estructural sobre el finançament dels partits. I busca fórmules alternatives.
El primer front, el governamental, és la cimera en què Mas abordarà possibles solucions amb els màxims representants dels organismes de control institucional. Es tracta d'una escenificació amb què els convocats refermaran el seu compromís contra la corrupció i a favor de la regeneració democràtica. Hi seran la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno; el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol; el síndic de greuges, Rafael Ribó; el síndic major de comptes, Jaume Amat, i el director de l'oficina antifrau, Daniel de Alfonso.
El segon es bat a l'hemicicle. El president hi compareixerà pròximament. Núria de Gispert hi vol reunir demà els partits i, ahir mateix, s'hi endegaven les ponències per tornar a debatre les lleis de transparència i pressupostària, tal com va avançar aquest diari. Quan hi ha crisi de confiança, i és molt evident que n'hi ha, aquesta es recupera amb la presa de decisions”, va admetre ahir el conseller de la Presidència, Francesc Homs.
Sense regles d'actuació
El Consell Executiu es va reunir ahir amb les demandes calentes sobre la taula de la fiscalia anticorrupció perquè s'elevin al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les imputacions del secretari general de CDC, Oriol Pujol, per la trama de les ITV, i del diputat de CiU i exalcalde de Lloret, Xavier Crespo, pel cas Clotilde. El TSJC també haurà de resoldre la imputació del secretari d'organització del PSC, Dani Fernández, a qui el partit ha suspès del càrrec orgànic per la seva presumpta relació amb el cas Mercuri, i després de la imputació de l'alcalde de Sabadell, Manel Bustos.
Mentre l'oposició reclama que Pujol s'aparti de les seves responsabilitats polítiques, Homs no va aclarir quin procediment considera el govern que haurien de seguir els partits en aquestes situacions, si bé va indicar que s'haurien de fixar “certes pautes” flexibles que s'adaptessin a cada cas. En tot cas, però, Homs va demanar “coherència” als que sol·liciten dimissions, en un missatge dirigit sobretot al primer secretari del PSC, Pere Navarro. El conseller de la Presidència tampoc no es va pronunciar sobre l'actuació del PP i del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en el cas Bárcenas. No obstant això, va reflexionar sobre la necessitat de “rehabilitar” els dirigents polítics encausats que finalment són absolts després de llargs processos judicials.
Serà el mateix Mas qui rendirà comptes dels resultats de la cimera d'aquest matí per a la “regeneració democràtica”. El president ha parlat prèviament amb tots els convocats i s'hi reunirà amb la “mentalitat oberta”, segons Homs. Mas ja va avançar divendres passat que l'objectiu era fer una “anàlisi conjunta” sobre “l'acumulació de casos més o menys fonamentats d'irregularitats o de pràctiques vinculades a la corrupció”. Pel president, tot plegat està afectant la confiança ciutadana necessària per a l'assoliment dels tres grans reptes que afronta el país: la recuperació econòmica, el manteniment de la cohesió social i el procés per l'exercici del dret a decidir.
El president preveu escoltar les propostes dels representants dels organismes de control institucional per contribuir a la “restauració del clima de confiança” de la ciutadania. Després, es determinarà si la cimera tindrà continuïtat o si es limitarà a una trobada puntual.
Homs es va felicitar que el Parlament hagi emprès els tràmits per a la redacció conjunta de les lleis de transparència i electoral de Catalunya. Aquesta última està pendent d'elaboració des del restabliment de la democràcia per la falta d'acord entre els partits per establir el sistema de representació i proporcionalitat territorial. Davant els perills que tot acabi en un altre brindis al sol, Homs va assenyalar que l'alternativa seria “no fer res” i sempre és millor intentar-ho.
LES FRASES
Intent per desencallar la llei de consultes
CiU i ERC han fet una última tanda de contactes aquesta setmana amb el PSC, ICV-EUiA i la CUP per desencallar l'inici de la tramitació de la llei de consultes. De moment, però, no hi ha acord amb els ecosocialistes. El problema rau en una qüestió formal, però simbòlica: qui inicia el procés parlamentari per aprovar la llei i com es fa. CiU i ERC han consensuat amb els ecosocialistes presentar-ho com a ponència conjunta, sol·licitada almenys per tots tres, en espera del PSC i la CUP. Tanmateix, ICV-EUiA exigeix que abans es creï una comissió parlamentària amb un grup de treball sobre el dret a decidir. Sense comissió parlamentària, els tretze diputats d'ICV-EUiA no signaran la ponència. Segons fonts ecosocialistes, aquest punt és el que està encallant a hores d'ara les negociacions prèvies. Els convergents, segons van expressar ahir a última hora fonts coneixedores de les negociacions, esperaran el sí dels de Joan Herrera com a màxim fins dilluns vinent –just abans de la reunió de la mesa del Parlament– i, si no, tiraran pel dret la presentació de la ponència amb ERC. Un cop la mesa l'accepti, els grups continuaran negociant per poder aprovar la nova llei de consultes abans que acabi el 2013. Per agilitar-la, CiU proposa que la ponència elabori una proposició de llei que recuperi els treballs de l'anterior legislatura. Això reprendria el debat on es va quedar: en la presentació d'esmenes.
