Contra vent i marea
El president de la Generalitat inaugura el Museu Marítim i adverteix d'“onades embravides” que intenten impedir el procés cap a l'estat propi
“Si el país té consciència que la singladura l'hem de fer, la farem”, promet Mas
Envoltat de l'escenari més adient –la inauguració del Museu Marítim de Barcelona, després de les obres de rehabilitació–, el president de la Generalitat, Artur Mas, va recuperar les metàfores marineres per parlar del procés de sobirania. Catalunya, com a vaixell, “està salpant”, va assegurar, tot i admetre que les condicions del viatge s'han endurit, i molt. “No serà gens fàcil; hi haurà vents forts i onades molt altes i embravides”, va augurar. L'acte coincidia amb una altra bateria d'informacions sobre l'existència d'una suposada xarxa d'espionatge en què, a més del PSC, ahir també s'assenyalava CDC com a client dels serveis. “Hi haurà gent que farà tots els possibles perquè el vaixell no segueixi el seu rumb”, resumia el president, que, evitant en tot moment fer cap referència explícita en el seu discurs al tema dels seguiments –tampoc no en va voler parlar després–, es mostrava disposat a continuar en el timó. “Si el país té consciència que la singladura s'ha de fer, la farem”, insistia, i apel·lava als valors que els catalans van heretar de l'edat mitjana, quan “Catalunya es disputava el lideratge del món”. “Una societat avançada i amant de les lleis que apostava pel diàleg i el consens”, sostenia Mas, referint-se als temps de la Corona d'Aragó i l'expansió per la Mediterrània.
Contundència de CDC
Si per al·ludir a la tempesta de l'espionatge polític, Mas es limitava al pretès lirisme i als tòpics símils mariners que ha convertit en recurrents, evitant enfangar-se com a president en un assumpte tan inhòspit, la contundència l'havia de tenir el partit. CDC va negar en un comunicat haver “contractat mai Método 3 ni cap servei d'investigació de cap empresa, ni de manera directa ni indirecta”, i va anunciar demandes contra El Periódico per part del conseller de Justícia, Germà Gordó, i el director general de Serveis Penitenciaris, Xavier Martorell, que segons el rotatiu, el 2009, quan el primer era un alt càrrec, i el segon, el gerent del partit, van encarregar a l'agència de detectius una investigació sobre l'actual conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig.
El secretari d'organització convergent, Josep Rull, va assegurar que el partit, que també prepara accions legals, mai ha encarregat cap investigació ni sobre cap altra formació ni sobre cap dirigent propi, i va atribuir les informacions referides a investigacions a polítics suposadament encarregades per diversos partits a una estratègia per “desestabilitzar el procés” sobiranista.
El mateix Puig va interpretar l'assumpte en la mateixa clau, i s'hi va referir com a “guerra de destrucció massiva”. El conseller va dir a Catalunya Ràdio que no es creu que el partit encarregués l'informe. Va recordar que en aquella època ell era secretari general adjunt de la formació i va assegurar que mentre ell va tenir el càrrec “CDC mai va encarregar investigar dirigents”, “i encara menys” a ell mateix. Això sí, Puig va admetre que ja tenia constància de l'existència del dossier, un document de 33 pàgines que, a parer seu, “no valia el que segurament se'n va pagar”, i que inclou dades biogràfiques i patrimonials, informacions publicades i acusacions sense proves de cobrament de comissions, que Puig ahir va qualificar de falses i va recordar que ja les havia desmentit al seu moment.
Marejada de dossiers
El dossier sobre Puig és un més entre els nombrosos treballs que hauria elaborat Método 3 sobre diversos polítics, incloent-hi l'expresident José Montilla (PSC); la vicepresidenta, Joana Ortega (CiU); l'exvicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC); l'alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC); l'exconseller Joaquim Llena (PSC), i el diputat Xavier Sabaté (PSC), segons va publicar ahir La Vanguardia, un altre dels mitjans que també assenyalaven que la Policía Nacional sospita de Martorell com a vincle entre el partit i Método 3, tot i que les demandes anunciades es van limitar al diari del Grup Zeta, ja que és l'únic que va afirmar directament que l'autor de l'encàrrec va ser el director de presons i que Gordó n'estava al corrent.