Política

Filologia política espanyola

Les esmenes proposades en la nova edició del diccionari de la Real Academia Española introdueixen interpretacions més espanyolistes de termes bàsics del procés català

Les definicions de la RAE solen ser referència per als tribunals

A més d'espanyol, el diccionari de la Real Academia Española (RAE), el principal referent filològic del món hispànic, és espanyolista. La ideologia ja es podia constatar al llarg dels 300 anys d'història de la institució, però ara, en un moment en què perilla la unitat de l'Estat, ha reaparegut sense manies. I ho ha fet amb una discreta intervenció des d'un flanc a priori tan inofensiu com el lexicogràfic, però que pot arribar a ser decisiu en el terreny jurídic i, al cap i a la fi, polític. Així ho denuncien Montse Alberte i Silvia Senz, dues llicenciades en filologia hispànica i especialitzades en estudis sobre la RAE, que després d'un laboriós treball en els últims mesos han comprovat com les esmenes que s'estan proposant de pocs anys ençà en el diccionari vigent, publicat el 2001, introdueixen modificacions gens irrellevants en la definició de termes clau per al procés sobiranista que ha emprès Catalunya. Per ara són tan sols propostes, que es poden consultar al web de la RAE, però, si res no les fa reconsiderar, així és com s'inclouran en la nova edició del diccionari, la 23a, que es preveu publicar el segon semestre del 2014.

Una denúncia que va aparèixer a l'octubre en el diari digital Vilaweb sobre el canvi de significat proposat per a referèndum, que de fet no era el primer retoc en aquesta línia, va posar en alerta Senz i Alberte. Les filòlogues van iniciar un buidatge de tots els canvis que proposa la RAE, que ha servit per comprovar com almenys una quinzena de paraules lligades a l'esfera política, molt d'actualitat en el procés català, s'han retocat “de manera atabalada, sospitosa i camuflada”, segons Alberte. I no cal dir que les reinterpretacions, siguin subtils o flagrants, escombren sempre cap a casa, és a dir, cap a les visions favorables a la unitat d'Espanya. Això si no copien directament el significat més restrictiu que apareix en la Constitució o les lleis estatals... “Hi ha moltes esmenes fetes amb la voluntat d'entorpir el procés nacionalista i blindar la posició espanyola”, conclou Senz.

Reproduïm en la pàgina següent la part més rellevant de la llista. Hi trobem un grapat d'exemples: des de l'equiparació d'una consulta popular a un referèndum (fet que invalidaria ja d'entrada la llei de consultes no referendàries que tramita el Parlament, basada en el fet que sempre han tingut significats jurídics diferents) fins a la desaparició de l'entrada sobirania nacional per desactivar-ne així qualsevol intent, passant per la introducció de matisos gens banals en termes com ara estat, estat de setge i autodeterminació. Fins i tot s'equipara nacionalisme amb independentisme; es nega així que pugui ser estatal i es deixa fora de joc polítics com ara Duran i Lleida... “És fonamental la demonització del nacionalisme dels altres, i la negació del propi”, destaca Senz. El degoteig de paraules, de fet, no cessa: sempre amb connotacions similars, en l'última setmana han detectat canvis en quatre definicions o subentrades més: poder, estat lliure associat, autonomia de la voluntat i ciutadà.

Les filòlogues admeten que no han pogut confirmar en quin moment exacte de l'última dècada, des que es va iniciar el procés de revisió del diccionari, han estat plantejats la majoria dels canvis, ja que tots s'han anat penjant al web de la RAE en cinc tongades (abans, a més, només es publicaven en un butlletí intern). Tenen indicis, però, que pot ser aproximadament de l'any 2010 ençà. “És evident, llegint-les, que la seva incorporació és molt recent”, indica Senz. Alberte, això sí, recorda que, si bé quan es pengen ja hi ha hagut un debat previ que sol acabar prevalent, aquesta “no necessàriament serà la versió definitiva, ja que encara es poden corregir errors i fer-se enrere d'aquí al juny del 2014”. Per això, confia encara a revertir la situació.

I és que, més enllà de l'anècdota, tot plegat no és gens innocu si es comprova –i n'hi ha abundants exemples en la tradició i la jurisprudència espanyola– que les definicions terminològiques que són al diccionari per norma es fan servir com a referència vàlida en qualsevol tribunal. “És habitualíssim que la RAE interpreti què volen dir les paraules davant d'un jutge; de facto se li ha donat aquesta facultat”, explica Senz, que lliga caps: “S'han posat a revisar paraules per acomodar-les tant com han pogut a la llei espanyola, ja que el diccionari de la RAE és una autoritat en la interpretació legal.”

LA FRASE

Tots els canvis, fins i tot en accepcions que podien obrir escletxes, tenen un sol objectiu: tancar-nos portes
Silvia Senz
filòloga, coautora dels estudis sobre la real Academia española

Les acadèmies americanes han de ser consultades

El castellà es parla a gran part d'Amèrica, i el diccionari de la RAE és comú per a tots els hispanoparlants, per la qual cosa totes les esmenes es treballen conjuntament en peu d'igualtat, i han de ser sotmeses a l'aprovació vinculant de les 22 acadèmies de la llengua espanyola que hi ha arreu del món.

Alberte i Senz, però, sospiten que, almenys en els mots denunciats, les institucions americanes, que sovint creuen que es deixen dur per un excessiu “servilisme” vers la mare pàtria, ni tan sols han estat consultades. Si no, no s'expliquen com han pogut donar per bones noves definicions com la d'estat federal, que, tal com està formulada, només podria identificar Suïssa, i obviaria els quatre països amb acadèmia de llengua espanyola que són estats federals: Mèxic, l'Argentina, Veneçuela i els Estats Units.

A més, recorden les filòlogues, una pila de noves definicions es basen estrictament en les lleis espanyoles, sense tenir en compte que el mateix terme pot significar una altra cosa en les legislacions americanes. En aquest cas, la RAE ni tan sols ha tingut la delicadesa de posar al davant la marca “ESP”, que indicaria que el terme és un localisme usat sols a Espanya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a