Els alcaldes reclamen que es mantinguin els consells
La futura llei de l'administració local vol reformular el pes polític dels consells comarcals
Els seus presidents en reivindiquen la vigència i posen en relleu el gran treball fet, 25 anys després de la seva constitució
Els presidents dels consells comarcals de les vuit comarques gironines, que donen servei a 221 municipis, estan en contra que s'eliminin o que se'ls buidi de competències, si bé consideren que canalitzar-ho a través del consell d'alcaldes podria ser una solució. És més, quan fa tot just 25 anys de la seva constitució –la llei és del 1987–, des d'aquestes institucions es reclama fins i tot que se'ls doti de més competències i recursos. I això en uns consells, tots ells, pel moment, sota presidència de CiU.
Aquesta és l'opinió dels presidents dels consells gironins en un convuls moment polític en què, i des de la Generalitat, es plantegen importants reformes per a l'administració, com ara la futura llei de governs locals (llegiu plana 3) que podria tocar de ple la seva línia de flotació, segons com es plantegi. Pel moment, la incertesa està servida. El que no està en discussió per als seus presidents, doncs, és la funció dels consells. Tampoc són refractaris a llei de vegueries, sempre, però, que se suprimeixin les diputacions i es racionalitzi l'administració. Això, en cap cas, ha de passar per una retallada de serveis i competències; al contrari. “Ens cal un mapa de competències per aclarir més que res que fa cadascú”, sintetitza el president del Gironès, Jaume Busquets. La supervivència dels consells és, a més, clau per a les comarques de muntanya, com destaca Ramon Moliner, president del de la Cerdanya, que aplega també municipis lleidatans: “La majoria dels nostres pobles són petits i no poden sufragar molts serveis.. “Podem canviar el nom, però algú ha de fer la feina”, manté Busquets.