Caverna desmentida

“Des que la humanitat té capacitat de raonar, la por ha estat un mecanisme de control social.” El periodista Jofre Llombart (Sant Cugat, 1975) s'aferra a aquesta realitat tan incontestable per engegar el seu primer llibre, que esdevé un extens compendi de moltes altres certeses destinades a combatre i neutralitzar les mentides dites i publicades sobre la independència de Catalunya. Desmuntant la caverna (Angle Editorial) és exactament això: un recull de dades, cites i arguments per posar llum a l'interior de la cova, i per deixar clar als indecisos que una Catalunya independent pot ser moltes coses, però no una ni diverses apocalipsis com les que es vaticinen amb insistència des de diversos mitjans de Madrid. Llombart, actualment subdirector d'El món a RAC1, és un professional amb una experiència de molts anys en el periodisme polític, que l'ha portat, entre altres coses, a fer de corresponsal de Catalunya Ràdio a la capital de l'Estat. “La caverna no és un col·lectiu, sinó una actitud que ve de lluny”, assegura l'autor d'aquest volum de lectura amena, que ja es pot trobar a les llibreries d'arreu.

Coneguda i descrita, toca parlar de l'empenta amb què aquesta caverna ha afrontat el canvi de rumb que la societat catalana va reclamar des del carrer i que una part molt significativa de la classe política ha fet seu en un temps rècord. I tant Jofre Llompart com l'autor del pròleg, el també periodista Miquel Calçada, coincideixen a destacar la total absència d'originalitat i d'un discurs constructiu propi de les societats madures. “Els arguments són molt barroers, i no s'han sentit propostes mínimament estructurades sobre com de bo seria per als catalans decidir continuar a Espanya”, resumeix.

Entre la llista dels que es neutralitzen a Desmuntant la caverna, els que apunten que Catalunya serà exclosa de la Unió Europea i de l'euro, que no tindrà prou diners per pagar les pensions, que serà un estat pobre o que els títols universitaris expedits aquí es convertiran en paper mullat d'un dia per l'altre. “En la majoria dels casos, són mentides dites no pas des de la ignorància, sinó des de la mala fe, que és un altre component bàsic d'aquesta actitud cavernària”, explica Llombart, que posats a triar no dubta a posar un exemple de mentida especialment indigna. “Es va dir que aquí es castiga els alumnes quan no parlen en català, i per això se'ns va comparar amb els nazis. Inspecció Educativa tramita unes 4.000 queixes cada any i saps quantes n'ha tramitat en trenta anys, sobre aquesta qüestió? Ni una.” Caverna desmentida.