La resurrecció federal
proposta
La Fundació Campalans, a petició del PSC, enllesteix amb un grup d'experts independents, una proposta d'estat “concreta i ambiciosa” que es presentarà el mes de maig
El PSC, a través de la Fundació Campalans, enllesteix les línies mestres del que serà la proposta federal que el partit defensarà a la convenció sobre el nou model territorial que el PSOE portarà a debat el mes de juny a partir d'una trobada amb els primers secretaris territorials.
L'objectiu del PSC és fer pública la seva proposta “concreta i ambiciosa”, tal com la qualifica el diputat i president de la Fundació Campalans, Miquel Iceta, el mes de maig en un acte públic obert a la ciutadania. No en va, es tracta del moll de l'ós del programa polític amb què el socialisme català vol resoldre l'encaix de Catalunya amb Espanya i viceversa. La Fundació Campalans redacta el nou document en el si d'un grup de treball creat ad hoc i format per experts independents i dirigents del partit que es donaran a conèixer en l'acte de maig.
Embranzida del PSOE
El partit fa gala hores d'ara de la discreció amb què s'esta desenvolupant la redacció de la proposta federal del PSC mentre que, paral·lelament, se celebren contactes continus amb dirigents del PSOE, capitanejats en aquesta tasca pel diputat en el Congrés Ramon Jauregui, per encàrrec del secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, després que el 24 de setembre passat aquest dirigent fes seva la reforma constitucional cap a un estat federal que li reclamava a crits el PSC com a eix del programa socialista. Una reforma, la del PSOE, que en els darrers sis mesos ha agafat embranzida amb la inclusió de temes cabdals que afectarien fins i tot a la monarquia, com va apuntar Rubalcaba recentment.
Tanmateix, la proposta federal del PSC se centrarà en el model territorial, entre altres motius, a causa de l'onada sobiranista a Catalunya que ha obligat als socialistes catalans a recuperar i portar a la pràctica les seves conviccions federalistes com a alternativa a la proposta d'estat propi del govern del president Artur Mas i d'ERC com a soci parlamentari de la coalició.
La construcció d'un estat federal, però, no es presenta com a tasca fàcil començant pel fet que fins i tot entre les files socialistes hi ha qui pensa que l'actual Estat de les Autonomies podria ser un bon exemple de federalisme. Lluny d'aquesta apreciació es postula Iceta que considera que encara hi ha moltes qüestions que no fan possible aquesta comparació. Per començar i per tal que un federalisme real sigui convincent hauria de ser el propi Estat el que es definís i proclamés com a tal en el text constitucional.
Reconeixement i regles
Per aquest motiu, un dels fonaments de la proposta federal del PSC seria que aquesta ‘nova Espanya” es reconegués com un estat plurinacional, plurilingüístic i pluricultural i garantís la singularitat de la identitat catalana com a territori amb una llengua, cultura i institucions de govern pròpies. Aspectes que estarien recollits en la nova carta magna a partir d'un regles clares que limitessin les competències entre l'estat i les unitats federades, que en cap cas, seguint el model que defensa el PSC, estarien dotades de sobirania pròpia. Els socialistes aposten pel que anomenen “sobirania compartida”, la relació que més s'ajusta a un món cada vegada més “interdependent”, defensa el diputat. Com a conseqüència d'això i tal com succeeix a la resta de constitucions d'arreu, el nou text no inclouria el dret a la secessió d'una de les parts.
D'altra banda, la delimitació explícita de les competències, amb el benentès que cada nació federada seria responsable d'àmbits com l'educació, la sanitat, la llengua, la cultura, la justícia i la seguretat, evitaria conflictes recents a l'entorn de la llengua catalana i el seu ús a les escoles, ja que el govern federal no hi podria interferir, assenyala el president de la Campalans. Per al govern espanyol, la proposta federal del PSC, que ara es vol portar a debat, assenyala atribucions en defensa, representació exterior i una part de la fiscalitat per al manteniment del pressupost general.
Recursos
El sistema a través del qual s'ha de construir el federalisme del PSC, que el partit va batejar com el de les quatre ‘R', inclou nous recursos per a Catalunya a través d'un nou model de finançament que ha de permetre garantir tots els serveis competencials de la Generalitat. Com ha defensat reiteradament el PSC quan ja es discutia sobre el pacte fiscal en l'anterior legislatura, una Agència Tributària Catalana recaptaria i modificaria els impostos que paguen el catalans, podria crear-ne de nous i estaria participada pel govern federal. El nou model de finançament també aposta perquè es mantingui el principi de solidaritat amb la resta de territoris de l'Estat, però acotat en el temps.
LA FITXA
Una reforma amb “consulta legal i acordada”
Un dels esculls que el PSC es trobarà en el debat amb el PSOE sobre el contingut de la reforma constitucional que ha de configurar el nou estat federal és la inclusió, en el document de reflexió i proposta, d'una “consulta legal i acordada” sobre el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya que els socialistes catalans defensen. Una consulta que, a l'espera de com s'acabi definint en el document, el PSC rebutja si s'empra com a sinònim de referèndum per la independència -al qual s'oposen en coherència a la seva defensa del federalisme- o en el pitjor del casos com el que consideren un eufemisme erroni; el dret a decidir, sense base jurídica, i convertit gairebé en “l'eslògan” més “equívoc” de la legislatura. El conseller Francesc Homs va demanar obertament al PSC que la reforma inclogués “el dret a decidir”. Hores d'ara però integrar la definició de consulta que defensa el PSC equivaldria a preguntar sobre múltiples propostes, des d'un nou estatut fins a una nova constitució, això si federal.