El Consell d'Estat rebutja que la Generalitat financi l'escolarització en castellà
Desautoritza que Wert obligui a fer-ho, per dificultats “tecnicojurídiques” i perquè és competència autonòmica
Avala la immersió, com recorda que ha fet el TC
Inesperada decisió del Consell d'Estat a favor de la immersió. En un dictamen emès ahir sobre la llei orgànica de la qualitat de l'educació (Lomce), l'òrgan assessor del govern espanyol avala el model lingüístic d'“exclusivitat” implantat en l'educació a Catalunya, i reconeix, com ja fa la doctrina del Tribunal Constitucional, que s'ajusta “plenament a la Constitució”, igual que ho fa el sistema alternatiu “d'integració” que proposa la Lomce, que insta a definir entre Estat i comunitat afectada “una proporció raonable” en l'ús del castellà i la llengua cooficial.
El dictamen, aprovat per unanimitat, deixa clar que correspon al legislador autonòmic optar “entre aquest i un altre model, sense que la legislació bàsica de l'Estat pugui, per la seva densitat normativa, frustrar l'elecció”. El text, així, admet que l'objectiu final de la programació de llengües és que “tot l'alumnat assoleixi els nivells competencials que es marquin en la normativa curricular”, encara que això durà “sens dubte a gran varietat de situacions”.
En el mateix sentit, el Consell d'Estat opina que “no hauria de figurar en la llei” la pretensió del ministeri que les comunitats que optin pel model d'immersió hagin de sufragar les despeses d'escolarització quan els pares decideixin dur els seus fills a centres privats que ensenyin en castellà. L'ens ho raona per les “dificultats tecnicojurídiques” que podria suposar l'aplicació de la norma, i l'afectació que suposaria sobre “l'àmbit de decisió” autonòmic. En tot cas, continua, seran les comunitats les que decideixin si apliquen la mesura, “en el supòsit que no disposin d'altres mitjans o recursos per garantir en la xarxa pública” l'ús del castellà com a vehicular.
El Ministeri d'Educació ja va dir ahir que “estudiarà a fons” el dictamen, que també pren posició contra la desaparició de l'assignatura d'educació per a la ciutadania, abans que la llei arribi al Consell de Ministres, “d'aquí a unes setmanes”. Fonts internes, però, ja recordaven que són “recomanacions” que “no són vinculants”.
En demanen la paralització
Per la seva banda, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va instar el ministre Wert a “paralitzar” la tramitació de l'avantprojecte de llei, i que “es repensi” la política educativa. Rigau celebra que moltes de les indicacions del Consell d'Estat coincideixen amb les reclamacions de la Generalitat, com ara que té la decisió sobre el model lingüístic o la “insuficiència pressupostària” per pagar l'escolarització en castellà. Si bé admetia que l'informe no és vinculant, Rigau va recordar a Wert que no té el suport de partits i agents socials, i li va dir que “el més lògic” seria que convoqués a una reunió els responsables autonòmics d'Educació per analitzar el cas.
El Senat, contra el plurilingüisme
Amb l'únic vot en contra del PP, el Senat va rebutjar ahir una proposició de l'Entesa per tramitar una llei orgànica per a la protecció i foment del català, el gallec i l'euskara, transversalment a tots els nivells de l'administració pública. El senador Carles Martí va defensar la constitucionalitat de la iniciativa, i va argumentar que cal adaptar la legislació al plurilingüisme de l'Estat, per exemple per donar l'opció d'ensenyar qualsevol llengua en qualsevol punt de l'Estat. El PP s'hi oposa perquè “no es pot pretendre que les llengües cooficials passin a ser oficials a tot l'Estat”.
