Política

ERC aposta per la via judicial a l'Argentina per Companys

Els ajuntaments catalans votaran mocions de suport a la causa oberta pels tribunals argentins contra el franquisme

Tardà creu que és “l'últim tren” per investigar el cas i evitar la “marginalitat”

ERC denunciarà en les pròximes setmanes davant la justícia argentina l'assassinat del president Lluís Companys el 1940 després de veure el bloqueig de la justícia espanyola i europea. Aprofitarà així la via oberta en la macrocausa contra els crims de lesa humanitat del franquisme. L'objectiu és, en paraules del diputat al Congrés Joan Tardà, “agafar l'últim tren” per poder investigar i castigar els responsables de la mort de Companys tant a l'Estat espanyol com al francès –d'on el van deportar– i l'alemany –la Gestapo va ser qui el va detenir.

Per augmentar la pressió política, ERC posarà a votació en tots els ajuntaments una moció de suport a la via judicial argentina contra la dictadura. El text, que presentaran els regidors republicans, podria començar a ser votat, segons els seus càlculs, a partir del juny. “S'hi oposaran, CiU o el PSC, a votar una moció a favor d'investigar la mort de Companys?”, es pregunta retòricament Tardà.

Per investigar

La denúncia d'ERC demana simplement investigar la sentència a mort de Companys i qui n'és el responsable subsidiari en l'actualitat. Però no es quedarà només en el cas de l'expresident de la Generalitat i inclourà en la demanda els casos de 44 alcaldes d'ERC afusellats després de la Guerra Civil espanyola. La jutgessa argentina María Romilda Servini, que els últims mesos ha reactivitat el procés, s'empara en la justícia universal, de la mateixa manera que va fer la justícia espanyola amb el cas de Pinochet o el del militar argentí Adolfo Scilingo, condemnat a Madrid pels vols de la mort.

La magistrada dirigeix des de fa tres anys una macroinvestigació sobre els crims contra la humanitat comesos durant el franquisme. El seu jutjat, una instància equiparable a l'Audiencia Nacional en l'ordenament jurídic espanyol, investiga el que es coneix com a querella argentina. L'article 118 de la Constitució argentina faculta els seus tribunals a perseguir els crims contra la humanitat independentment del lloc on s'hagin comès.

L'objectiu d'ERC és intentar a l'estranger posar fi al “model d'impunitat” imposat a l'Estat durant la Transició. Actualment encara hi ha nou ministres de Franco vius a l'Estat espanyol: la majoria van ser membres de governs que van signar penes de mort en el tram final de la dictadura, en la primera meitat dels 70. “El tema Companys –explica Tardà– està aturat judicialment tant al Suprem com a Estrasburg, i estem en un cul-de-sac”.

Aprofitar l'oportunitat

Ara mateix la qüestió és, segons el diputat, urgent, ja que, si no es condemna ningú en els pròxims anys, el cas Companys “quedarà com un tema marginal” i “només per al debat entre historiadors”. La conclusió de Tardà és que “la causa argentina és un tren que passa, potser l'últim, i cal aprofitar-la”.

El cas de Puig Antich, també

La família de l'activista anarquista Salvador Puig Antich també va afegir-se a la causa contra el franquisme de l'Argentina perquè s'investigui i es condemni els responsables de la seva pena de mort. Una de les germanes tenia previst declarar davant la jutgessa Servini, però motius burocràtics a l'ambaixada van obligar a retardar-ho. La declaració s'havia de fer per videoconferència. Fins ara s'hi han sumat un centenar de denúncies provinents de tot l'Estat. Els promotors de la iniciativa tenen el suport d'IU, ICV-EUiA i, ara, també d'ERC.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a