Política

JIM MATHER

MINISTRE D'EMPRESA, ENERGIA I TURISME D'ESCÒCIA

«La independència d'Escòcia és inevitable»

Com a ministre del govern del Partit Nacional Escocès, està convençut que la millor opció per al futur polític i econòmic del país és la independència. Defensa el dret dels escocesos a l'autogovern i assegura que qualsevol altra opció és una pèrdua de temps i de diners

Mather, que s'encarrega de dialogar amb el sector empresarial com a cap de la cartera d'Empresa, Energia i Turisme, assegura que qualsevol altra opció que no sigui la independència és una pèrdua de temps i de diners. De fet, el ministre critica la poca neutralitat de l'informe de Calman, que, a proposta dels partits no nacionalistes del Parlament d'Edimburg, recomana una ampliació de competències per al país però rebutja la independència. Cansat que es digui que Escòcia és incapaç de sortir-se'n sense la Gran Bretanya, Mather defensa el dret dels escocesos a decidir el futur i a gestionar els recursos naturals propis, especialment el petroli.
–La Calman Comission proposa una ampliació de competències per a Escòcia. És un pas endavant?
–«Sí, però hi ha una solució molt més elegant. La independència i la completa autonomia fiscal per a Escòcia. Qualsevol informe com el de Calman és complex i només retarda el que és inevitable: que Escòcia controli el propi destí, que sigui independent. El 2004 un altre informe suggeria el federalisme fiscal, però era una opció massa complexa i costosa. Nosaltres anem pel dret i som clars; volem controlar directament la nostra economia, per fer-la més eficient.»
–Tan malament va, l'economia escocesa?
–«Els números parlen per si mateixos. En els darrers trenta anys Escòcia ha crescut un 1,8 per cent de mitjana per any, mentre que la resta del Regne Unit ha crescut un 2,3 per cent; Noruega, un 3,1 per cent, i Irlanda, un 5,2 per cent. Hi ha hagut un període d'un creixement molt baix, mediocre. Algunes parts d'Escòcia han tingut registres encara pitjors, perquè l'1,8% de creixement anual inclou la revolució dels serveis financers, el descobriment del petroli o l'explosió de la indústria tecnològica. Moltes parts d'Escòcia no se n'han beneficiat.»
–Per què?
–«Hem tingut un creixement molt baix perquè el control de l'economia és a Londres. Juguem un partit desigual, perquè tots els recursos se'n van cap allà. El centre de decisió, els propietaris de les empreses, els beneficis, el capital, els nous talents..., tots marxen. Necessitem tenir el nostre poder de decisió en matèria econòmica per anivellar el partit. Volem fer Escòcia més competitiva, retenir la riquesa aquí.»
–Volen remenar les cireres...
–«Imagini's una família amb fills: els nens van a l'escola, creixen... Tot els va prou bé. Però quan fan 18 anys els pares els avisen que s'hauran de quedar a casa, que el seu sou anirà al compte corrent del pare i la mare i que els pares pagaran totes les factures i els donaran una paga mensual per a les seves despeses. Quin efecte tindria això en els nens? Podrien explotar al màxim les capacitats professionals? Podrien ser forts, optar per tenir una vida d'èxit? Escòcia ha topat amb aquesta limitació gran part dels darrers tres-cents anys. I ja n'estem tips.»
–Però hi ha qui assegura que una Escòcia independent és inviable econòmicament...
–«Diuen que Escòcia és massa petita, massa pobra i massa estúpida per ser independent. Que és massa ineficient per sortir-se'n tota sola. L'estupidesa és en aquests plantejaments. És clar que una Escòcia independent és possible.»
–En què s'equivoquen, doncs?
–«Un dels poc països del Primer Món amb recursos petroliers no és viable econòmicament? Tenim universitats prestigioses, aquí s'ha forjat la Il·lustració i el liberalisme econòmic d'Adam Smith, tenim 5,1 milions d'habitants que parlen anglès en l'era del coneixement. I no som viables? És impossible, tot són oportunitats.»
–De moment, però, la Calman Comission recomana que la gestió del petroli continuï a les mans del govern de Westminster, a Londres.
–«El petroli forma part dels recursos naturals d'Escòcia, i el volem gestionar directament des d'Escòcia. El problema de la Calman Comission és el de sempre: rebutjar l'oportunitat que gestionem els nostres recursos naturals, i a més, no considerar la independència com una opció de futur per al país.»
–Per què no ho fan?
-«Diuen que l'informe estaria polititzat si considerés la independència. Però està polititzat precisament perquè l'exclou. Si analitzes totes les opcions, fas un informe apolític, neutral, just, raonable; però si només mires alguna de les possibilitats i n'exclous d'altres, l'informe és injust. Això només pot passar a Escòcia, no té cap mena de sentit. Com poden dir que formen una comissió objectiva per examinar el futur d'Escòcia, si només examinen les opcions que més els interessen? És una actitud deshonrosa i vergonyant.»
–El lobby empresarial CBI diu que en plena crisi econòmica no és el moment de pensar en més competències econòmiques o en la independència...
–«Pel CBI, mai no el serà, el moment, perquè tenen una perspectiva molt britànica. Si volem optimitzar els resultats econòmics del país, com abans tinguem a les mans tots els mecanismes per fer-ho, com abans siguem independents, millor. Per què ho hauríem de retardar?
–Segons ells, perquè en el marc de la Gran Bretanya serà més fàcil per a Escòcia sortir de la crisi econòmica.
–«L'argument és d'una arrogància digna de les organitzacions centralistes de Londres, incloent-hi el govern de Westminster. El govern britànic ens diu: ‘Us hem ficat en aquesta crisi, i per tant som els únics capaços de fer-vos-en sortir.' No m'ho crec.»
–No és veritat?
–«Si tinguéssim el control de les decisions polítiques i econòmiques a Edimburg, Escòcia seria molt més eficient. És més, fins i tot si heretéssim tota aquesta crisi que ells han provocat, estaríem molt més ben capacitats per sortir-ne, perquè tenim una visió exclusivament escocesa. Ja hem vist que si hem d'equilibrar els nostres interessos amb els de la Gran Bretanya, els resultats són mediocres.»
–En poques paraules, l'aspiració de la independència és per motius econòmics?
–«Els orígens del nacionalisme escocès tenien un vessant emocional per protegir els nostres drets històrics i la identitat de la nació. Tot i que la identitat continua sent molt important, encara ho és més l'argument econòmic.»
–Però primer han d'aprovar la llei de referèndums, i necessiten el suport de l'oposició. L'aconseguiran?
–«Hem ofert incloure en el referèndum una opció per a la independència i una altra que reculli les propostes de la Calman Comission, que defensa l'oposició. Ja s'ho faran, si finalment neguen al poble escocès el dret a decidir sobre el seu futur.»
–I què en pensen, els ciutadans?
–«Els petits comerciants, els treballadors, els pensionistes, tothom entén que és impossible millorar si l'únic que pots fer és gestionar un pressupost. Sense poder de decisió som un país gens òptim. El missatge ja és al carrer, la gent en parla, veu el potencial d'Escòcia, sobretot quan la comparen amb petites nacions independents com ara Noruega, Dinamarca i Finlàndia.»
–Se'ls veu molt decidits cap a la independència, més que els catalans...
–«A Catalunya es treballa de valent pels objectius catalans, i a Escòcia, pels escocesos. Plegades podem obtenir una combinació d'idees molt poderoses sobre què hauríem de fer o on hauríem de pressionar per aconseguir els objectius que busquem.»
–Compartir experiències?
–«Volem reconnectar Escòcia amb la gent de Catalunya, però també de Flandes i el Quebec. I és lògic, perquè afrontem reptes semblants. Hem de mantenir unes bones relacions amb les grans nacions del món, però també amb la gent que ens entén i que nosaltres entenem.»
–Potser el que no els entendria és l'Estat espanyol. Li sembla que en el cas d'una Escòcia independent Espanya la reconeixeria?
–«Espanya, com Anglaterra, és un estat bo i generós. Esperem rebre un suport pragmàtic i sensible de l'Estat espanyol cap a la condició d'Escòcia com a país independent.»
–Ara per ara no reconeix Kosova, per exemple...
–«Deu tenir arguments, però tinc molt clar que hi ha una tendència cap a països més petits, amb més autonomia i amb un control més directe de la política. Espanya haurà d'acceptar Escòcia com a país independent, i també qualsevol que vingui després, fins i tot si implica un canvi d'identitat dins de l'Estat espanyol mateix.»

«Motius econòmics»

Nascut el 1947 a Born, Mather va estudiar economia, dret i comptabilitat. Abans de participar en política, va treballar en la indústria de la informàtica i va obrir un negoci propi. Entre el 2000 i el 2004 va ser el tresorer del Partit Nacional Escocès. El 2007 va ser nomenat ministre d'Empresa, Energia i Turisme. També dirigeix l'organització Business for Scotland i treballa en la promoció de la campanya Motius econòmics per a la independència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.