“L'Estat violaria els drets humans si negués la consulta”
El jurista Tusseau afirma que “Espanya no podrà negar-se a reconèixer la voluntat majoritària dels catalans”
Òmnium i els eurodiputats catalans divulguen a París el procés sobiranista
Com un dogma de fe, el govern català repeteix que el full de ruta cap a la celebració de la consulta sobiranista passa ineludiblement per les places europees. Ahir al matí, l'ofensiva diplomàtica de la Generalitat va fer un pas més a París amb la primera trobada dedicada al dret a decidir de Catalunya que el govern preveu dur a terme en diferents capitals europees. Sota l'empara del Diplocat, la trobada es va celebrar a Sciences Po, la meca acadèmica de la ciència política europea. Per a les aspiracions sobiranistes, va ser un privilegi que una institució del seu prestigi els rebés. L'auditori i els ponents tampoc no eren menors. Van parlar Muriel Casals, presidenta d'Òmnium; l'escriptor Josep Ramoneda, i les figures més recognoscibles a escala europea de la política catalana, com és el cas dels eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Maria Badia (PSC) i Raül Romeva (ICV).
En sòl francès i jacobí, l'auditori bufava a favor de l'exercici de pedagogia que van fer els oradors a un públic de majoria catalana i ben disposat a sentir els arguments per a la celebració del referèndum. Van arrencar Casals i Ramoneda, acompanyats de Guillaume Tusseau, professor de dret de l'Institut d'Estudis Polítics i expert en el cas quebequès, que va obrir la seva reflexió al·legant que, en cas de negar la consulta, el govern espanyol “estaria cometent una violació dels drets humans i això suposaria una causa legítima per a la independència”.
Descuidada la pretensió de rigor jurídic, i més empesa per les passions ideològiques, Casals va agafar el relleu per despertar els ànims de la parròquia. “El catalanisme tradicional estava disposat a fer esforços per modernitzar Espanya i trobar un lloc propi en aquest Estat. [...] El 2010, quan el Constitucional invalida l'Estatut, ens diu, als catalans, que no tenim lloc com a catalans a l'Espanya democràtica”, va explicar la presidenta d'Òmnium, en un argument que Romeva va estendre després al cas de la llengua.
“La llengua no és quelcom menor per a un país, i nosaltres no la podem utilitzar en els àmbits europeu i institucional perquè Espanya es dirigeix a Europa afirmant que només té una llengua [...] Que Catalunya, com a part d'Espanya, no sigui reconeguda a Europa és el que ens motiva per canviar l'statu quo”, va explicar l'eurodiputat de la formació ecosocialista.
La mateixa equació va dibuixar la seva homòloga socialista, Maria Badia, en explicar com una part del socialisme català ha abraçat –amb matisos– l'independentisme: “Crec que el federalisme és la millor solució, però l'altra part ha de compartir la posició, si no...”
Més enllà, la tribuna política va coincidir en l'imperatiu democràtic per explicar a l'auditori francès que la consulta és ineludible pel reclam popular que ha demanat una part notable de la ciutadania i del Parlament català. Com il·lustrava Tremosa citant un editorial del Financial Times, “hi haurà consulta” perquè el poble així ho demana. “És democràcia, no hi ha gaire més a explicar”, va tancar Romeva.
El mirall escocès
La legitimitat, més enllà dels arguments, l'atorguen els precedents. En aquest primer debat de pedagogia sobiranista a Europa, el cas escocès i l'estratègia del govern britànic van ser l'exemple més recurrent que va planar sobre el discurs. “Crec que el camí que Cameron ha traçat per a Escòcia és el camí a seguir en la recerca d'una solució”, va reclamar Badia. Romeva, molt enèrgic, va acompanyar la reflexió assegurant: “Si tinguéssim un Cameron en lloc d'un Rajoy, segurament no seríem on som”, ja que considera que la posició immobilista del govern espanyol ha alimentat el salt a l'independentisme del catalanisme de tradició no rupturista.