Política

A l'ombra del Clotilde

L'esclat a Lloret de Mar de l'operació policial que vincula una trama de blanqueig de diners de la màfia russa amb l'anterior Ajuntament ha centrat la vida política d'aquests darrers mesos

El govern local (CiU-ERC) ha pogut anar tirant endavant alguns dels grans projectes previstos, si bé altres han quedat aparcats pel context econòmic

La detenció i posterior posada en llibertat del primer tinent d'alcalde ha marcat el mandat

El mandat a Lloret de Mar va viure un punt d'inflexió el passat 25 de gener. Aquell dia, va esclatar l'operació Clotilde, una gran operació contra el blanqueig de diners provinents de la màfia russa amb epicentre a la ciutat. L'operació, de molt grans dimensions, no hauria tingut transcendència política si no hagués estat perquè es va vinclar la trama amb l'anterior Ajuntament, liderat per Xavier Crespo (CiU). La Guàrdia Civil va fer diversos registres a la casa de la vila i en d'altres dependències municipals, com ara la regidoria d'Urbanisme, i dies més tard va detenir Josep Valls, aleshores primer tinent d'alcalde. Posteriorment seria deixat en llibertat amb càrrecs.

La comarca de la Selva va viure a començament d'any dos casos de presumpte corrupció. Pocs dies després de l'esclat del Clotilde, va saltar el Manga, que va esquitxar el consell comarcal. Curiosament, tant a l'Ajuntament com al consell governa CiU amb ERC i alguns protagonistes són els mateixos: Josep Valls era conseller d'Hisenda i el líder dels republicans a l'ens comarcal és el regidor lloretenc Jordi Orobitg. Al Consell, Orobitg, empès per l'oposició, va exigir el cap de Valls, que va dimitir a contracor. A Lloret, en canvi, s'ha estat més indulgent i no se li ha demanat la dimissió; només va renunciar a les atribucions. Valls segueix, per tant, com a regidor sense cartera de l'Ajuntament de Lloret de Mar.

L'operació Clotilde està marcant un mandat en què el govern local de CiU i ERC, tot i les dificultats econòmiques i governar en minoria, va tirant endavant alguns dels grans projectes promesos. Han entrat en vigor les noves ordenances de civisme i via pública que han d'ajudar a fer un tomb a la imatge turística de la ciutat.

Ja sigui perquè pot respirar econòmicament –no ha necessitat pla d'ajust– o perquè són projecte de llarg recorregut, Lloret té alguns grans equipaments en marxa. Per exemple, la nova piscina municipal, de mides olímpiques, ja està acabada des de fa alguns mesos i s'han fet les proves pertinents. En aquests moments, hi ha obert el procés de licitació per determinar quina empresa l'explotarà. Les previsions són que es pugui posar en marxa al llarg d'aquest any. La futura caserna de la policia local també va avançant. Les obres ja estan licitades i els treballs s'iniciaran de forma imminent. Un dels darrers grans equipaments municipals previstos és la llar d'avis, amb capacitat per a 150 persones, que s'hauria de construir al costat del turó de Can Buc. Els terrenys es van comprar el mandat passat, però les obres estan aturades, perquè el finançament hauria d'anar a càrrec de la Generalitat. Tot i això, l'Ajuntament s'està movent per trobar alguna empresa que ho volgués liderar i estalviar-se així els diners de la construcció.

El context econòmic, però, ha impedit a l'Ajuntament impulsar alguns compromisos electorals, recollits en el pacte de govern entre CiU-ERC, com ara l'adequació d'almenys un nou aparcament, la construcció d'una rotonda d'accés a Els Pinars, la connexió dels trams de carril bici o fomentar la rehabilitació d'edificis al nucli antic.

Un altre compromís electoral que no acaba d'avançar és la recuperació dels camins de ronda. Hi ha dos trams en litigi, però amb situacions molt diferents. D'una banda el de Fenals, que s'ha descartat pel gran cost que tindria expropiar-lo i fer-hi les obres de millora. De l'altra, el de la polèmica finca de Can Juncadella. La versió oficial és que l'Ajuntament hi està negociant, si bé la paciència de l'alcalde es va acabant i podria estar plantejant als amos de la finca un ultimàtum.

La planta de triatge s'ha convertit en un maldecap per al govern local: ha tingut un cost de 41 milions d'euros, assumit per la Generalitat, i ara, després d'anys d'obres, no es pot posar en marxa, perquè no rebria prou brossa per fer-la rendible. S'està negociant amb els consells comarcals de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, perquè els seus municipis llencin la brossa a Lloret. En principi, l'acord és que la planta funcioni a ple rendiment l'1 de gener i, aquesta tardor, en proves amb les escombraries només de la comarca de la Selva.

LES XIFRES

1
regidor
va ser detingut en el marc de l'operació Clotilde. Es tracta de Josep Valls, que era el primer tinent d'alcalde. Segueix com a regidor sense cartera.
11
milions d'euros
és el cost aproximat de construcció de la nova piscina municipal, de mides olímpiques. S'està en espera de resoldre el concurs per a la seva gestió.
2
partits polítics
formen el govern local de Lloret, CiU i ERC. En total sumen 8 regidors (7 CiU i 1 d'ERC). Estan a tres regidors de la majoria absoluta.

QUÈ FALTA PER FER

L'administració electrònica s'ha fomentat –de fet, els regidors poden signar electrònicament–, però la implantació es fa per fases i encara no s'ha conclòs.

PROGRAMA ELECTORAL

Millorar la gestió de l'Ajuntament i fer-la més transparent amb diverses mesures.

QUÈ HAN FET

S'han tornat a publicar els acords de la junta de govern al web municipal; s'ha creat la figura del síndic local; s'ha fet un portal per publicar els contractes d'obra i gestió i s'han realitzat cursos a empresaris per explicar els procediments de contractació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.