Compromisos empresarials

“Espanya ha deixat de ser un bon soci per a l'empresari català. (...) Arrossegar el que arrossega l'Estat espanyol fa inviable el nostre projecte nacional, però també el d'una economia moderna, competitiva, flexible i amb estructures adaptables a les noves realitats dels mercats, l'empresariat català el que necessita és un estat lleial. (...) L'oportunitat que suposa per al conjunt de l'empresariat català el nou terreny de joc que suposa una Catalunya independent és molt més interessant, positiu i ofereix molts més avantatges que l'actual.”

Amb un contundent manifest fundacional farcit d'afirmacions com aquestes, es presentava l'octubre passat Empresaris per la Independència, la sectorial empresarial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), encara en plena ressaca de l'èxit de la manifestació de la Diada, convocada per l'entitat. La sectorial completa ara el seu primer curs, en què s'ha consolidat, ha establert una xarxa de complicitats i ha volgut convertir-se també en un contrapés “pragmàtic i realista” a altres sectors independentistes tradicionalment allunyats de la visió que sol aportar l'empresariat, explica Marc Monràs, un dels fundadors i integrants del nucli dur de la sectorial.

Monràs, que presideix el grup Valrà Finances, d'on pengen mitja dotzena d'empreses –entre les quals Bionure Farma SL, centrada en recerca sobre esclerosi múltiple i glaucoma– i també entitats sense ànim de lucre, fa un balanç positiu dels nou primers mesos de vida de la sectorial, que coordina Joaquim Dorca, president de Devir Ibérica –multinacional dedicada als jocs de taula–, ja aplega més de 320 empresaris i ha anat establint complicitats, per exemple, amb altres agrupacions empresarials que aposten obertament pel sobiranisme, com ara el Cercle Català de Negocis.

L'aspiració a partir d'ara és créixer, en pes i en influència, i obrir-se més a la societat. Al capdavall, argumenta Monràs, es tracta de convèncer. Per exemple, als empresaris que encara dubten que la millor opció per al futur de l'economia catalana i dels seus negocis és una Catalunya estat. Però no només. “Algú ha de denunciar i combatre els arguments de la por que difon l'empresariat català addicte a la llotja del Bernabéu, que suposa un 3% de l'economia catalana, i que ha de saber que aquí hi som, per fer-los front”, avisa.

Per fer tot això, a més de relligar complicitats, cal donar-se a conèixer. I fins ara, la sectorial encara no ha fet una presentació pública. Un compte pendent que se saldarà el setembre, explica Monràs.