La ‘Llibertat' ja és fosa i a punt de tocar fins a la independència
Barberí fon la campana de l'ANC de la Garrotxa, un símbol d'independència
Es presentarà a l'octubre enmig d'una gran festa independentista
Hi ha oberta una campanya a Werkami per sufragar la fosa
La campana anirà en cercavila des del Firal fins a la plaça Major
La Foneria Barberí, amb seu a Riudellots de la Selva, es va fundar el 1700, poc abans del fatídic 1714 en què els Borbons van abolir les llibertats de Catalunya i es van fer seu el dret de campana. Cal recordar que a l'època les campanes eren un important element d'informació i de mobilització ciutadana, més enllà de l'ús religiós que tenien. Ahir l'empresa Rifer SL, lligada a aquesta foneria, va dur a terme la fosa de la campana Llibertat –150 quilos de pes–, encarregada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de la Garrotxa i sufragada per subscripció popular. El portaveu de Barberí, Joan Riera, va dir que estava content perquè, tres-cents anys després que els Borbons es fessin seu el dret de campana –i això afectava molts indrets on es van instal·lar campanes foses per aquesta empresa–, en podia fondre i instal·lar una d'al·lusiva a la llibertat del poble català.
La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, i la de la d'aquesta entitat a la Garrotxa, Toia Codina, també van fer una lectura simbòlica de la fosa de la campana Llibertat. Forcadell va recordar el poema de la campana de Sant Honorat de Barcelona, que cridava a sometent amb tocs ràpids i alegres i que, després del 1714, ho va fer amb tocs més espaiats i de tristor. També va rememorar la Liberty Bell, que els estatunidencs van fer tocar fins que van aconseguir la independència dels anglesos. Codina, per la seva banda, va insistir que les campanes que abans cridaven a sometent ara ho havien de fer a la llibertat.
Moltes referències històriques i simbòliques, doncs, i la fita clara de la independència. Per això, ahir, una activitat prosaica com la fosa d'una campana –buidar material fos dins d'un motlle– es va convertir en un esdeveniment solemne a la Foneria Barberí.
Tal com mana la tradició d'aquesta foneria, la fosa de la campana Llibertat es va fer al punt del migdia –l'hora de l'àngelus–. El material fos era coure, estany i un xic de plata, cosa que li donarà una sonoritat especial. Du una sanefa amb formes geomètriques i cinc estels, i una estelada que és obra de l'artista olotí Jaume Puigmal, i la inscripció “El meu nom és Llibertat”.
Després, Joan Riera va formular en veu alta el desig que la campana soni cada dia a les cinc de la tarda i catorze minuts, és a dir, a les 17.14, per recordar el 1714. Aquest prec va ser recollit per la presidenta de l'ANC garrotxina, que va dir que estudiaran la manera de fer-ho possible.
L'ANC de la Garrotxa té oberta una campanya a Werkami per recollir aportacions per sufragar el cost de la fosa de la campana Llibertat. Qui faci una aportació de 10 euros tindrà el seu nom gravat al jou de la campana. Actualment, ja té 190 padrins, però li'n calen una mica més del doble, segons Codina. Les aportacions es poden fer també a les llibreries Drac i Sala, als quioscs El Gurn i El Parc, i a la Papereria Morchon. El 16 de setembre s'acaba el termini per contribuir a sufragar els 6.500 euros que costa.
La campana es presentarà al públic i es farà sonar per primera vegada en el marc de la festa independentista que l'ANC ha organitzat a Olot pel pròxim 5 d'octubre, amb la participació dels 21 municipis de la Garrotxa. Entitats públiques i privades tindran un espai al centre per mostrar aspectes dels respectius pobles o ciutats. Està previst que la campana arribi en cercavila des del Firal fins a la plaça Major amb un espectacle del grup de correfocs Pim Pam Pum Foc Olot. Un cop a la plaça, es farà un toc compost pel músic i estudiós de les campanes Xavier Pallàs. Després, la campana se cedirà a tots els pobles i, si s'assoleix la independència, es deixarà en dipòsit al Consell de la Garrotxa, que també ha ajudat a sufragar-la.
LES FRASES
Un ‘drone' ajuda a gravar un espot al pont de Pedra
Jordi FerrerUnes 150 persones van participar ahir al migdia en el rodatge d'un espot al pont de Pedra de Girona. L'anunci, de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), va captar imatges aèries gràcies a un drone, un vehicle no tripulat i dirigit a distància. El director de teatre i de cinema Lluís Danés dirigeix l'anunci, que inclourà imatges d'arreu del país. “No havia treballat mai amb aquesta joguina [drone], perquè això és una joguina”, va admetre Danés.
Junt amb una altra càmera, el vehicle no tripulat permet gravar imatges de gran impacte. “Penso que [el drone] dóna una visió de la immensitat, de la potència simbòlica i visual de moltes persones anònimes d'un país que vol decidir.” Danés i els seus ajudants van agrair la paciència dels improvisats actors, que van haver de donar-se les mans més d'una vegada.
“Una anella”
Danés va explicar que l'espot és una crida a la mobilització i a la participació. “En el primer i últim pla de l'anunci, es veuran dues mans que no s'ajunten. La cadena sencera és espectacular, però cal que totes les mans s'ajuntin. En una cadena, cada anella és important”, va dir l'artista d'Arenys de Mar.
En l'anunci també hi haurà imatges, entre d'altres, d'Arenys de Mar, Barcelona i les Terres de l'Ebre. Es podrà veure dilluns. La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, va ser ahir a Girona. “Amb l'anunci, es vol apel·lar a l'èpica, a les emocions. Ho hem de fer entre tots. Ningú és imprescindible, però tothom és necessari”, va dir sobre la Via Carme Forcadell, que espera que al final mogui més gent que la manifestació de la Diada del 2012.
Omplir les Terres de l'Ebre
La presidenta de l'Assembla Nacional Catalana, Carme Forcadell, va fer una crida ahir i després de la fosa de la campana a tots els veïns de Barcelona i la seva àrea d'influència a assumir la responsabilitat “de la futura capital d'un nou estat de la Unió Europea” i ajudar a consolidar el tram de les comarques de les Terres de l'Ebre de la cadena humana de la Via Catalana. Forcadell va recordar que en aquesta zona no hi viu tanta gent com a l'àrea metropolitana de Barcelona i que hi calen reforços. “Volem totes les persones que la Diada del 2012 es van manifestar a Barcelona i les altres que han anat veient que l'Estat espanyol no ens vol com a catalans”, va indicar. Forcadell, a més, va fer una crida a convèncer els qui encara no aposten per la independència. “Estem en un moment transcendental i hi ha molta feina per fer. Hem de fer una consulta i guanyar-la”, va insistir, tot recordant que aquesta és la feina de l'Assemblea Nacional Catalana.