El segle de la llibertat
Mas reprèn el somni català del 1714 i augura la plena emancipació del país en la inauguració del Born Centre Cultural
Fa una crida a participar en la cadena “per impressionar el món”
El president diu que el full de ruta “està ben traçat”, i que el complirà
La primera exposició temporal que es pot visitar a l'espectacular nou Born Centre Cultural, que mostra des d'ahir les restes museïtzades que s'han conservat gairebé intactes d'un bon bocí de la Barcelona arrasada el 1714, parla del setge de la ciutat, i du un títol ben explícit: Donec perficiam. És a dir, “fins a aconseguir-ho”. Fins a aconseguir el somni de la llibertat, remarcava ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, en la inauguració oficial. Els catalans de fa tres segles no se'n van sortir, però tal com recordava ell mateix entre les simbòliques pedres on el general Villarroel va intentar en va el darrer contraatac contra les tropes borbòniques, no va ser una derrota “total i definitiva”, sinó que “les llibertats no van morir, i avui el somni està més viu que mai”. “No hi podia haver millor manera de començar els actes de la Diada que amb la recuperació del Born”, resumia.
El president va descriure tot un itinerari històric del país per lligar aquell moment amb l'actual. El que fa 300 anys va representar la derrota –les mateixes restes del Born– i la posterior repressió i control militar –la Ciutadella– avui ja es pot dir que simbolitzen l'esperit de superació d'un país que s'ha aixecat, amb una magnífica instal·lació cultural i un Parlament on torna a raure la seva sobirania, “encara avui massa limitada”, lamentava. La seqüència a partir d'aquí la dibuixava Mas així: si el mateix segle XVIII va ser el de la industrialització; el XIX, el de la renaixença cultural, i el XX, el de la recuperació de les institucions, té clar on desembocarà Catalunya. “El segle XXI recuperarà la plena llibertat, i també se'n sortirà”, va proclamar, entre aplaudiments.
Per això, en l'única referència directa que va fer a la situació política actual, va avançar que en el missatge de la Diada d'avui refermarà que el full de ruta “està ben traçat”. “I el seguirem i complirem mentre el poble estigui al costat”, es comprometia.
Perseverar en la via
De fet, hi va haver una altra referència a l'actualitat. Mas, que ja havia donat suport a la Via Catalana, es va deixar anar ahir i va fer una crida a participar-hi, sense mitges tintes. “Segur que pot impressionar el món, com el van impressionar les persones que van defensar aquesta ciutat fa 300 anys”, va vaticinar. El president, de fet, es va referir de manera volgudament equívoca a la “via catalana de fer les coses”, tan important com el full de ruta, per lloar també les “armes” de què disposa la Catalunya actual: “Avui ja no són ganivets, baionetes ni fusells, sinó la democràcia, el civisme, l'esperit pacífic i la mobilització de les grans majories”, va remarcar. I tampoc va tenir complexos per comparar-la amb la marxa que fa 50 anys Martin Luther King va fer a Washington per reclamar els drets de les minories ètniques. Llavors hi van anar unes 200.000 persones. Catalunya, un país molt més petit, “mostra les millors cartes” i multiplica ara la quantitat. Ja ho va fer la Diada passada, i ho repetirà demà amb centenars de milers de catalans que es donaran les mans “en defensa de la llibertat”. “Cal perseverar en aquest esforç”, concloïa Artur Mas.
El discurs de l'alcalde, Xavier Trias, també va estar farcit de referències sociopolítiques. Com Mas, es va referir als “somnis de llibertat” dels catalans de 1714, que avui “romanen intactes”, i també va subratllar que per la Diada Barcelona vol estar al costat de tots els que reivindiquen “el dret a decidir un futur més just i més lliure”. El batlle situava el nou centre cultural com a “exemple d'ambició, de la gosadia i l'audàcia com a país”, i celebrava que pugui projectar la ciutat internacionalment “com el que vol ser, la capital de Catalunya”. Per això lloava que el nou Born, un jaciment únic a Europa per dimensions i estat de conservació, esdevingui l'epicentre de la commemoració dels actes del tricentenari dels fets de 1714, i arribi just per contribuir a “preservar la memòria històrica en moments transcendentals”. “Esperem –sentenciava– que ens doni seny per assolir les nostres plenituds com a poble; és el millor homenatge que podem fer a aquells barcelonins.”
LES FRASES DEL PRESIDENT
Protestes veïnals a l'exterior
L'acte d'inauguració va estar marcat, tant durant l'accés de les nombroses autoritats polítiques i culturals que hi van assistir –entre les quals hi havia els presidents Pujol, De Gispert i Rigol, diversos consellers i molts diputats– com durant els parlaments, pels xiulets i crits de repulsa d'alguns col·lectius veïnals del barri de la Ribera que es van concentrar a l'exterior. Protestaven contra la urbanització que s'ha fet, en unes obres inacabables, de tota l'àrea del voltant en forma de plaça dura, fet que segons ells hi ha eliminat més de 400 places d'aparcament, i hi facilitarà la proliferació de terrasses que poden fer més insuportable el soroll nocturn. També hi havia un grup de treballadors de Sabic, una de les empreses subcontractes que ha fet suspensió de pagaments, i que volen cobrar.