Política

Rajoy convoca l'ambaixador dels EUA per l'espionatge

El president espanyol també tindria el telèfon punxat

Merkel i Hollande pressionen Obama perquè posi límits als serveis secrets abans de final d'any

Eurodiputats viatjaran a Washington per investigar l'escàndol

La UE no suspèn les reunions amb els EUA per l'acord de lliure comerç


Ni Espanya no se salva de l'espionatge massiu dels Estats Units. Mariano Rajoy podria ser un dels 35 líders mundials (?!) amb el telèfon punxat per l'Agència Nacional de Seguretat, segons les revelacions del seu exagent Edward Snowden. El Ministeri d'Afers Estrangers espanyol va cridar ahir a consultes l'ambaixador de Barack Obama a Madrid, James Costos, per ordre del mateix Rajoy: se l'ha citat aquest dilluns que ve a dos quarts d'onze del matí per demanar-li explicacions. El president espanyol admet no saber encara del cert si l'espien, però per si de cas ja avisa, com Angela Merkel, que això, entre amics, no es fa.

“Les activitats d'espionatge no són pròpies de les relacions entre països socis i aliats: Espanya i els EUA ho som”, es va queixar ahir Rajoy, després de reunir-se amb els seus homòlegs europeus a Brussel·les. Fins ara, el CNI espanyol havia descartat que els polítics espanyols fossin víctimes de l'espionatge. I fins i tot després de les primeres filtracions de Snowden, el juliol passat, el ministre de Defensa, Pedro Morenés, havia assegurat: “A mi no m'han espiat i crec que, en general, tampoc.”

Però la confiança de l'executiu del PP amb Washington s'ha anat esquerdant en els darrers dies i ara ja no es descarta que el mateix Rajoy –i fins i tot José Luis Rodríguez Zapatero, quan era president– tingui el telèfon punxat, com la cancellera alemanya.

Rajoy ha convocat l'ambaixador Costos, però, de moment, només per “recollir informació sobre les notícies aparegudes en els mitjans de comunicació” i no per renyar-lo ni presentar cap protesta formal. El president espanyol no prendrà cap decisió “mentre no tingui la total i absoluta certesa” que els EUA l'espien. “No en tenim constància”, reconeix. Si es confirma, però, “seria inacceptable i inadmissible”, va advertir també ahir el cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García-Margallo.

El ministre va intentar cridar Costos ahir mateix, però l'ambaixador era a Oviedo, en l'entrega dels premis Príncep d'Astúries. “Seria gravíssim; als aliats no se'ls espia”, va afegir el secretari general del PSOE i exministre de l'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba.

Merkel no vol disculpes

Henry Kissinger, secretari d'Estat dels EUA amb Nixon i Ford als anys setanta, es queixava que no sabia quin número de telèfon marcar per parlar amb Europa. Finalment, sembla que l'Agència Nacional de Seguretat els ha trobat tots, començant pel de la mateixa Merkel: segons Die Welt, els EUA haurien punxat el Nokia 63 que la cancellera feia servir des del 1999 i el Nokia 71 que va començar a utilitzar el 2009. Ara Merkel no vol les disculpes d'Obama, vol la informació, “una explicació completa”. O, com exigeix el primer ministre italià, Enrico Letta: “Volem la veritat!”

La cancellera alemanya i el president francès, François Hollande, s'han conjurat per exigir a Barack Obama que accepti posar límits als serveis secrets. Es donen de marge fins a finals d'any per mantenir “converses bilaterals” amb Washington i buscar un “acord de col·laboració” entre els serveis d'intel·ligència dels EUA, Alemanya i França.

Altrament dit: volen pactar no fer-se mal, consensuar unes normes de comportament mínimes, “basades en el respecte mutu i la confiança”. La primera regla, segons Hollande, és “no punxar els telèfons dels que comparteixen amb tu les cimeres internacionals”. Ell mateix va ser víctima a l'Elisi l'any passat d'un atac informàtic que va ser neutralitzat i no va tenir efectes, segons va confirmar ahir.

“Inacceptable”

La proposta francoalemanya està ara oberta a la resta dels Vint-i-vuit. En la cimera d'ahir a Brussel·les, Merkel i Hollande van aconseguir que la resta de caps d'estat i de govern europeus (fins i tot el britànic David Cameron) signessin una declaració de condemna d'aquestes “pràctiques inacceptables”, que “no es poden tornar a repetir”. Els estats membres reconeixen que els serveis d'intel·ligència són “vitals en la lluita contra el terrorisme”, però adverteixen que “una falta de confiança podria perjudicar la necessària cooperació”.

Els Vint-i-vuit eviten, de moment, prendre represàlies i castigar Washington: no aturen les negociacions de l'acord de lliure comerç ni suspenen l'intercanvi de dades de transferències bancàries com havia exigit l'eurocambra. Precisament, nou eurodiputats, membres del Comitè de Llibertats Civils del Parlament Europeu, viatjaran la setmana que ve a Washington per investigar l'escàndol d'espionatge massiu i analitzar conjuntament amb les autoritats dels EUA l'impacte dels seus programes de vigilància sobre els drets fonamentals dels europeus. Els eurodiputats han demanat reunir-se amb el director de l'Agència de Seguretat Nacional, Keith Alexander, que encara no els ha respost. El laborista britànic Claude Moraes dirigeix aquesta missió especial per “reunir tota la informació i proves rellevants de fonts dels EUA”. Fa només dues setmanes, l'eurocambra no es va atrevir a guardonar amb el Premi Sàkharov 2013 Snowden, que n'era candidat i finalista, i es va voler estalviar problemes premiant la menor pakistanesa Malala Yousafzai.

“Ara el món és més perillós”

El primer ministre britànic, David Cameron, va defensar a ultrança la feina que fan els serveis d'intel·ligència en general i els del seu país en particular, i va assegurar que les revelacions de l'extècnic de la CIA Edward Snowden “faran que el món sigui més perillós”. Cameron va evitar pronunciar-se sobre la feina dels serveis nacionals d'intel·ligència, tot i que va afirmar que, en el cas britànic, aquests serveis operen “en un marc de legalitat” i “sota l'escrutini adequat del Parlament nacional”. A més, va afirmar que no comenta els afers dels serveis d'intel·ligència. “Tots els països en tenim, però no en parlem.” Per Cameron, el que ha fet Snowden –i alguns diaris l'han ajudat– és “fer molt més difícil la protecció dels nostres països i de la nostra població”. El primer ministre considera que “hi ha molta gent al món que vol fer mal als nostres països” i l'extècnic de la CIA “ha indicat a aquesta gent com es poden eludir els nostres sistemes d'intel·ligència”. Cameron creu que els països “han de triar” entre mantenir els sistemes d'intel·ligència i seguretat degudament finançats o deixar de tenir-los.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.