Política

Londres lliura més poder a Gal·les per seduir Escòcia

Els gal·lesos tindran cert control sobre l'impost de la renda, si així ho aproven en referèndum

El cap del govern gal·lès defensarà la Unió en la campanya escocesa

Jugada descentralitzadora de Downing Street per, d'un cantó, acontentar Gal·les i, d'un altre, fer front al debat sobiranista que viu el Regne Unit arran del referèndum per la independència d'Escòcia, que tindrà lloc l'any vinent. El primer ministre britànic, David Cameron, i el viceprimer ministre, Nick Clegg, van anunciar ahir a Cardiff, la capital del País de Gal·les, la transferència d'un paquet de mesures fiscals per afavorir l'increment dels poders econòmics del govern gal·lès, en el que s'ha d'interpretar també com una picada d'ullet als escocesos per tractar de retenir-los dins la Unió.

Seguint les recomanacions de l'anomenat informe Silk, encarregat pel govern britànic de coalició en arribar al poder (2010), l'executiu de Cameron transferirà abans del final de la present legislatura (maig del 2015) a l'autonomia gal·lesa la capacitat de recaptar l'impost d'abocadors, el de transaccions per compravenda d'habitatges; atorgarà capacitat per endeutar-se fins a 1.100 milions de lliures (1.300 milions d'euros, la meitat del que pot endeutar-se Escòcia), bàsicament per finançar infraestructures de comunicació, i, a més, oferirà la possibilitat de poder fixar, apujant-lo o abaixant-lo, l'impost sobre la renda de les persones físiques sempre que els gal·lesos, a instàncies del seu Parlament, així ho aprovin en un referèndum. Però per dur a terme la hipotètica consulta, el Parlament de Westminster promulgarà els pròxims mesos una llei que n'autoritzarà la convocatòria a la cambra de Cardiff.

Dependents del Tresor

Actualment, el govern gal·lès no pot recaptar cap impost i tampoc pot acudir als mercats per finançar les seves necessitats de despesa. Gal·les sosté la seva limitada autonomia a través d'una transferència directa del Tresor britànic, que en l'any fiscal 2012/1013 va ser de 14.844 milions de lliures (17.522 milions d'euros). El govern bàsicament té una funció distribuïdora.

L'anunci de Cameron i Clegg arriba amb prou retard en relació amb el que s'havia previst. De fet, el primer ministre gal·lès, Carwyn Jones, va demanar al premier el mes passat l'activació d'aquestes transferències durant una trobada a Londres.

El teló de fons del que ahir es va anunciar a Gal·les és, sens dubte, el referèndum escocès. En l'esmentada reunió, celebrada a Downing Street, Carwyn Jones va deixar ben clar a Cameron que encara que era un ferm partidari de la Unió (Jones és laborista), no podia en consciència viatjar a Escòcia i fer campanya pel no en el referèndum sense tenir clar que el govern britànic atendria allò que Gal·les demanava. De manera molt explícita, doncs, Jones reclamava més autonomia a canvi d'implicar-se a fons en la campanya escocesa. Fonts del seu govern van assegurar ahir que Jones viatjarà a Edimburg a la primera oportunitat que tingui per parlar en suport de la Unió, ja que les noves transferències es poden llegir com una prova de confiança en Londres, que potser atorgarà més poders a Edimburg si Escòcia roman dins la Unió.

Però l'efecte d'aquest nou paquet de mesures descentralitzadores pot ser més aviat imperceptible en el debat escocès, que no es veu directament afectat pel que passa en altres parts del Regne Unit. Només allò que es discuteix o es debat o surt de Londres hi pot tenir impacte.

LES XIFRES

17.522
milions d'euros
transfereix anualment Londres a Cardiff per sufragar la seva limitada autonomia.
1.300
milions d'euros,
la meitat que Escòcia, podrà emetre en deute públic el govern de Gal·les.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.