Llum a la llista negra argentina
Desenes d'intel·lectuals “perillosos” figuren en documents descoberts en edificis militars
Julio Cortázar, Federico Luppi i Héctor Alterio surten en la relació
Una llista negra amb 331 noms i les actes de 280 reunions mantingudes pels jerarques de la dictadura entre el 1973 i el 1983 han sortit a la llum després de 30 anys de democràcia a l'Argentina. Els documents, perduts al subsòl de la seu de la força aèria, tenen un valor històric incalculable i proven que hi ha arxius no desvelats, com sempre han dit els organismes defensors dels drets humans i sempre han negat els colpistes.
“El 1980 hi havia 331 persones qualificades en diferents categories, de l'F1 a l'F4, segons el grau de perillositat”, va explicar el ministre de Defensa argentí, Agustín Rossi, durant la presentació dels documents. La llista es redueix a 153 l'octubre del 1982, “una prova que s'anaven eliminant noms a mesura que s'acostava la democràcia”, va valorar el ministre.
Norma Aleandro, Osvaldo Bayer, Héctor Alterio, Federico Luppi, Mercedes Sosa i fins i tot una poeta i autora de llibres infantils, María Elena Walsh, són a la llista de personatges considerats “perillosos” per la dictadura. L'anàlisi acurada dels documents establirà també si realment són a la llista artistes catalans com ara Joan Manuel Serrat, Peret i Camilo Sesto, com havia explicat fa uns quants anys la premsa argentina. El març del 2004, amb Serrat era a Buenos Aires i, aleshores, un diari de la província argentina de Chubut va difondre un document militar secret que demanava “antecedents” de tota mena sobre el cantautor català.
“Ens alegrem de la troballa, que posa llum sobre tantes coses, sobretot pel que fa a la ratificació del sistema repressiu, de les llistes negres d'artistes que defensaven la llibertat del país”, va declarar la presidenta de les Àvies de Plaza de Mayo, Estela Carlotto.
Sis mesos d'anàlisi
Els textos trobats estan repartits en 1.500 volums i sis carpetes, i són de tal magnitud que caldran almenys sis mesos perquè se'n faci l'estudi complet. En els escrits s'hi pot llegir com els militars van decidir el 1978 que calia “evitar l'ús del terme persones desaparegudes” i fer servir en canvi en parador desconegut. Fins i tot hi ha detalls d'un desconegut “pla d'acció del cap de planificació del general Díaz Bessone, en què s'expliquen els plans de govern de la junta, que constava de dues parts: la fundacional, que arribava fins als anys 90 i, la segona, o nova república, en què pensaven arribar fins a l'any 2000”, va afegir-hi Rossi. La revisió preliminar va trobar també documentació de la Comissió d'Assessorament Legislatiu que fonamentava la doctrina ideològica del pla de govern dels genocides.
Altres documents revelen les demandes que arribaven a la junta militar per part de familiars d'homes i dones que desapareixien cada dia, com també alguna informació sobre empreses sensibles per a l'Estat com ara Aluar (d'alumini) i Papel Premsa. “La troballa demostra que les expectatives que tots tenim sobre que pogués continuar havent-hi documentació sobre la manera de fer de la dictadura no és en va”, va reconèixer el ministre Rossi.
A més de l'anàlisi detallada de la documentació, ara queda pendent de determinar si els documents tenen valor jurídic en les desenes de causes que es tramiten contra els repressors en els tribunals argentins.
Madrid lluita contra desaparicions del franquisme
L'ambaixadora espanyola davant l'ONU a Ginebra, Ana Menéndez, va subratllar ahir el “ferm compromís” de l'Estat espanyol contra les desaparicions forçades, com ho fan una quarantena de països firmants de la Convenció sobre aquesta matèria. Menéndez va intervenir com a cap de la delegació davant el Comitè de Desaparicions Forçades, que examina l'informe espanyol sobre com Madrid compleix amb la Convenció, que va entrar en vigor el desembre del 2010.
L'informe final, que inclou una visita d'especialistes de l'ONU a Madrid per reunir-se amb autoritats i familiars de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme, es presentarà al Consell dels Drets Humans el març del 2014. Ahir també va intervenir l'advocat de l'Estat, José Luis Viada, que va recordar que Espanya, com a país ratificant de la Convenció, “ha tipificat en el Codi Penal aquesta figura delictiva com estableix el tractat”, que inclou com a premisses: que el delicte hagi estat comès per agents de l'Estat o persones que actuïn directament o indirectament amb mandat de les autoritats de l'Estat, que hi hagi hagut una detenció il·legal o segrestament i que no s'hagi informat d'on era la víctima.