Política

Cimera de partits contra l'atac de Rajoy a l'autonomia

Ortega cita els grups per bastir un front contra la proposta de La Moncloa de suprimir organismes com ara el Síndic de Greuges o el CEO

La Generalitat hi veu una reforma encoberta de la Constitució

La Generalitat interpreta el pla de reforma de l'administració de Mariano Rajoy com una modificació “encoberta” de la Constitució. Considera que al darrere de la proposta de La Moncloa de suprimir organismes autonòmics, com ara el Síndic de Greuges o el Centre d'Estudis d'Opinió, s'amaga la voluntat del govern espanyol de replegar poders cedits. Per vertebrar un front català contra la deriva centralista de Rajoy, la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, ha convocat per dilluns els presidents dels grups parlamentaris a una cimera. L'executiu està disposat a “combatre” políticament i jurídicament el reguitzell de reformes que emprengui el govern espanyol en aquesta línia. El portaveu del govern, Francesc Homs, va denunciar que el discurs de l'austeritat és una “excusa” per eliminar competències autonòmiques.

Ortega traslladarà als partits els continguts de l'extens informe de 720 pàgines que Madrid va trametre al novembre a la Generalitat –avançat ahir per La Vanguardia– i que pretén eliminar les duplicitats administratives, la qual cosa feriria de mort els ens i competències autonòmiques i consagraria la supremacia estatal. Es tracta d'un text redactat per la subcomissió de duplicitats administratives integrada en la Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques (Cora). Entre els ens amenaçats hi ha la Sindicatura de Comptes, les oficines a l'exterior o l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. També es volen centralitzar potestats tan específiques com ara la inspecció d'aeròdroms d'ús restringit o tan polèmiques com per exemple la gestió de beques universitàries i no universitàries, a banda de la Inspecció de Treball o la gestió de permisos de residència i de treball. Es tracta, per tant, d'organismes i de competències que despleguen l'Estatut i que obligarien l'Estat a elaborar lleis orgàniques i, fins i tot, a reformar l'Estatut o la Constitució.

El litigi per la duplicitat de competències fa temps que s'arrossega. Fins ara la Generalitat s'hi havia agafat per denunciar la “baixa qualitat” de l'autogovern. Fa un any, l'executiu de Mas va presentar un informe de l'Institut d'Estudis Autonòmics sobre les invasions de potestats per carregar-se de raons en la defensa de l'estat propi. Ara Madrid s'hi aferra amb la tesi de l'estalvi i desfà un desplegament estatutari que per a la majoria dels catalans havia quedat curt.

Catalunya, fora de tot

La Moncloa va continuar atiant ahir la por de la independència. El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García Margallo, va aprofitar l'avís de l'OTAN que una Catalunya independent quedaria fora de l'aliança atlàntica per advertir que els catalans no serien acceptats en “cap” institució ni organisme internacional. La via de la declaració unilateral, a més, la vetaria a l'ONU, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, segons Margallo. Les escissions “són moviments que van en contra del corrent de la història”, va dir.

Data i pregunta, a última hora

“Reservin-se les dates del 27 al 31 de desembre. Jo tinc la impressió que això anirà ajustat en els terminis, perquè és com s'ha fet sempre.” El portaveu del govern, Francesc Homs, va pronosticar ahir que l'acord sobre la data i la pregunta de la consulta arribaria a última hora, vorejant el termini màxim de final d'any. Segons Homs, l'escenificació i l'anunci de l'acord també estan dins de la negociació que lidera el president de la Generalitat, Artur Mas.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.