Pesats, antipàtics i agressius

La incomprensió amb el procés sobiranista s'estén entre els euròcrates. L'ofensiva de la diplomàcia espanyola a Brussel·les ha pujat de to des que la consulta té pregunta i data, i està passant factura a la reputació de Catalunya entre els funcionaris de la Comissió Europea. D'elogiar-la com a motor d'Europa durant el pujolisme, com a avantguarda de l'europeisme ibèric i com a model a seguir (per la immersió lingüística, per exemple), han passat a queixar-se que és una pedra a la sabata i a desconfiar-ne.

“Pesats”, “antipàtics”, “agressius” i, fins i tot, “maleducats” són alguns dels adjectius que s'escolten, cada cop més sovint, als passadissos del Berlaymont, seu de l'executiu comunitari, contra els catalans que demanen a Brussel·les que defensi el dret a decidir. I no només en boca dels treballadors espanyols a la Comissió Europea, mobilitzats pel Ministeri d'Afers Estrangers perquè boicotegin qualsevol reunió o mostra de suport a Catalunya. José Manuel García-Margallo i el seu ambaixador Alfonso Dastis s'estan sabent guanyar la simpatia i la comprensió de molts funcionaris europeus, i no només alts càrrecs, també de base, “començant, evidentment, per francesos i italians”.

“Però els nòrdics tampoc ho entenen; gairebé no tenim aliats”, lamenta una funcionària catalana, propera al gabinet de Barroso. “Els molesta profundament que Catalunya vulgui internacionalitzar el conflicte i exportar-lo a Brussel·les, els draps bruts es renten a casa”, es queixa un altre euròcrata català. I no canviaran d'actitud “mentre a Catalunya no es produeixi un fet polític, un mandat democràtic”, afegeix un exfuncionari, que tampoc vol que es reveli el seu nom per por de represàlies. “Em fotran la pensió”, s'excusa, mig de broma, mig seriosament. El clam independentista genera “una barreja de malestar i por”, perquè els funcionaris se senten vigilats per la diplomàcia espanyola i alhora pressionats per la Generalitat i els partits sobiranistes, els eurodiputats, qualsevol alcalde, regidor o associació catalana de visita a Brussel·les o la premsa. El nerviosisme és més que evident entre els portaveus de Barroso. Pia Ahrenkilde n'està farta i cada cop li costa més amagar-ho en les rodes de premsa: la danesa se sent còmoda, posem per cas, pontificant sobre Ucraïna i donant lliçons de democràcia a Putin, però comença a tenir suor freda quan se li pregunta sobre escocesos o catalans. La visita d'un conseller o del president pot provocar, directament, la psicosi.

García-Margallo i Dastis tenen un autèntic exèrcit de funcionaris al clavegueram de Brussel·les (només la representació espanyola davant la UE ja té 300 empleats). I Catalunya fa el que pot “amb una sabata i una espardenya”, reconeixen des del govern (a la seva delegació en són només una vintena). La valenciana Clara Martínez Alberola, assessora directa de José Manuel Durão Barroso, és clau en aquesta guerra contra el procés sobiranista que la diplomàcia espanyola està lliurant al cor de l'executiu comunitari. Segons les fonts consultades, la representant espanyola al gabinet del president de la Comissió Europea fa de “corretja de transmissió” de l'executiu del PP, s'encarrega d'interceptar i de tallar de soca-rel qualsevol intent català de buscar el suport del conservador portuguès i marca de prop la resta d'eurocomissaris.