El Parlament estudiarà alternatives al no de Madrid
La comissió del dret a decidir avala la seva continuïtat després que el PSC en qüestioni l'interès
La presidenta De Gispert cita els experts Pérez Royo i Gil Matamala
“No posem cap data final perquè tenim molta feina a fer”, va advertir ahir la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, en la comissió del dret a decidir celebrada a la cambra catalana. Aquesta va ser la conclusió final a la qual van arribar els grups parlamentaris després que en la sessió es debatés el contingut de la carta que els havia adreçat el grup del PSC per demanar que es tanqués la comissió. Els socialistes consideren que, un cop ja s'ha donat a conèixer la data i la pregunta de la consulta, la comissió no esdevé útil més enllà de practicar “un exercici intel·lectual”, en paraules del representant del PSC, Ferran Pedret. La resta de partits, però, van ser contraris a la petició amb l'argument que precisament ara és més necessària a causa del no rotund que el Congrés dels Diputats pronunciarà a la petició catalana de traspassar a la Generalitat la competència d'organitzar i convocar referèndums. “No podem dilatar els treballs, però de la mateixa manera que vam proposar la via 150.2, ara haurem d'estudiar altres alternatives”, indicava el diputat d'ICV, Jaume Bosch. A més d'altres opcions legals, la presidenta també vol que la comissió estudiï una possible anul·lació o retallada del Tribunal Constitucional a la Declaració de Sobirania. Al marge d'aquests grans temes, la comissió també vol mantenir la compareixença dels experts, i així seran citats a intervenir en la pròxima sessió el jurista Javier Pérez Royo i i l'advocat August Gil Matamala. El president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver Pi-Sunyer, també serà un dels pròxims compareixents per donar una visió de conjunt del contingut dels cinc informes que l'ens de la Generalitat va presentar sobre les vies legals per fer la consulta, la hisenda pròpia i la internalització del procés sobiranista, entre altres punts.
LA FRASE
“Un procés democràtic no obre les portes de la UE”
El catedràtic en dret internacional i exconseller jurídic de la UE Gregorio Garzón va centrar la compareixença en la comissió a tractar diversos aspectes que es pot trobar Catalunya en el camí cap a la independència. Tot i que alguns dels diputats van admetre que la intervenció havia estat “una galleda d'aigua freda”, van agrair el to didàctic del discurs i una visió que s'aparta tant dels models pessimistes com dels massa optimistes respecte del futur de Catalunya. El primer toc d'atenció el va centrar en el caràcter prominent que tenen els estats de la UE i va recordar que són els països els que impulsen els tractats de la UE i que d'aquests depèn l'entrada de nous membres i no pas “d'un procés democràtic per si mateix”. “Les circumstàncies i el respecte de les regles de joc” en el procés són factors clau, hi afegeix. Va advertir que, tot i que Espanya es definís a favor d'una Catalunya independent, hi ha altres estats que s'hi podrien oposar. “No hi ha regals en la tradició europea”, indica. I mantenir la nacionalitat espanyola dins una Catalunya independent“ només depèn d'Espanya”, va recordar.