El català a la UE s'allibera dels seus pitjors enemics
La retirada de Vidal-Quadras i del socialista Martínez facilita ara la batalla per autoritzar-ne l'ús a l'eurocambra
El PP i el PSOE podrien perdre les seves vicepresidències pel càstig electoral
La llengua catalana s'allibera dels seus pitjors enemics a Brussel·les: la retirada d'Alejo Vidal-Quadras, després del ridícul de VOX aquest 25-M, i del socialista Miguel Ángel Martínez és una bona notícia per a la batalla del català a la Unió Europea. Res no fa pensar que el PP o el PSOE tinguin la més mínima intenció de deixar de vetar-ne l'oficialitat, però almenys han jubilat els seus dos ariets que, des de la vicepresidència de l'eurocambra, fa anys que boicotegen tot intent dels eurodiputats catalans.
Ni l'alemany Martin Schulz no se n'ha sortit: la pinça entre Vidal-Quadras i Martínez ha impedit a l'encara president del Parlament Europeu complir la seva promesa de permetre-hi les intervencions en català. L'expopular, policia dolent, no només no se n'amaga sinó que fa bandera del seu rebuig a “aquesta mania gairebé ridícula” i “provinciana” de voler fer servir la llengua catalana a Brussel·les. Però en realitat és el socialista castellanomanxec, poli bo, qui més mal ha fet, amb una croada personal subterrània: com a vicepresident de l'eurocambra responsable dels serveis de traducció i interpretació, s'autoproclama defensor del multilingüisme, però alhora s'ha oposat ferotgement a fer cap concessió als eurodiputats catalans (inclosa la seva companya socialista Maria Badia). “És que tant se val el motiu, senzillament no es farà i punt”, va admetre.
Càstig al bipartidisme
Extingits Vidal-Quadras i Martínez no està gens clar que el PP i el PSOE puguin tornar a tenir dues vicepresidències de les 14 que té la mesa del Parlament Europeu, segons les fonts consultades. I és que el càstig electoral al bipartidisme espanyol fa que ambdós partits hagin perdut pes en les seves respectives famílies polítiques. Al grup dels populars europeus manaran més els alemanys (són els que han aconseguit més escons, 34), els polonesos (23), els francesos (20) i els italians (17). Miguel Arias Cañete en té 16. També els 14 eurodiputats d'Elena Valenciano deixen el PSOE en cinquena posició en un grup socialdemòcrata dominat per italians (31 escons), alemanys (27), britànics (15) i romanesos (16).
Aquest afebliment del poder de negociació del PP i del PSOE a Brussel·les podria deixar almenys un dels dos fora d'aquesta mesa de l'eurocambra, que és la que hauria de votar si autoritza o no l'ús del català. Els populars europeus controlaven fins ara set de les 14 vicepresidències i els socialdemòcrates, tres (més el president, que té vot de qualitat), però després del terratrèmol euroescèptic perdran cadires. “La composició de la mesa ha de ser proporcional i ha de reflectir la rea-
litat del nou hemicicle”, apunten les mateixes fonts. És a dir, que al PP i al PSOE els serà més difícil poder-s'hi tornar a asseure, tot i que tampoc no és gens habitual que un estat membre de la importància d'Espanya no disposi d'almenys un representant.
L'ús del català no generaria cap despesa extra ni problema en una eurocambra que ja treballa en 24 llengües, l'àmplia majoria molt menys parlades. Els eurodiputats catalans fins i tot s'ofereixen a avançar per escrit la traducció de les seves intervencions i, per assegurar que el cost econòmic és zero, proposen aprofitar els intèrprets catalans que ja treballen a Brussel·les com a traductors de castellà