El futur del Centre d'Estudis Jordi Pujol penja d'un fil
L'expresident ha de convocar el patronat “en breu” i exposar els seus plantejaments sobre l'entitat
La continuïtat, però, sembla condemnada, segons admeten membres de la fundació
La polèmica generada arran del reconeixement de l'expresident Jordi Pujol segons el qual ha tingut diners sense regularitzar a l'estranger durant 34 anys podria tenir altres conseqüències més enllà de la renúncia a càrrecs al partit i les prebendes pròpies de la figura. A hores d'ara, el futur del Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP) està en suspens. Aquesta fundació privada sense ànim de lucre es va constituir l'any 2005. Està finançada a partir de les aportacions individuals o d'empreses i institucions i té l'objectiu bàsic de difondre el pensament polític de Pujol, des de la seva etapa com a activista antifranquista fins a l'actualitat.
El que passarà amb l'entitat no s'ha concretat, almenys encara. El màxim òrgan de decisió és el patronat format per Pujol, Carles Colomer, Jaume Pagès, Joan Uriach, Vicenç Villatoro, Francesc de Paula Caminal i Miquel Àngel Vallès. Segons expliquen en l'entitat, Pujol ha de convocar “en breu” el patronat. En aquesta reunió, l'expresident ha d'exposar quins són els seus plantejaments i, consegüentment, es decidirà el futur de la fundació.
Les alternatives són bàsicament tres: continuar amb la feina, canviar-ne el nom o clausurar-la. La primera opció és, previsiblement, la que menys possibilitats té de tirar endavant, bàsicament, pel fet que si bé fins ara el nom de Pujol era sinònim de sumar, actualment tot el que tingui a veure amb ell “està molt tocat”, admet el director del Centre d'Estudis, Miquel Calsina. En aquest sentit, insisteix que s'ha fet molt bona feina en l'entitat però que a hores d'ara la gran incògnita és el futur. “Com a fundació que és, qui ha de decidir és el patronat. Fins que això no es produeixi, no es pot concretar res”, conclou Calsina.
L'opinió des de dins
Quin ha de ser, en l'opinió de membres del patronat i del consell assessor de l'entitat, el futur de la fundació? Les opinions són dispars. “Quan es va fundar el centre molts vam defensar el nom de Jordi Pujol perquè era positiu, però això ara ha canviat”, opina Joan B. Culla, historiador i jurat de la beca de la fundació. De fet, per acabar posant el nom Jordi Pujol es van haver de vèncer les reticències inicials de l'expresident. Àngel Castiñeira, director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d'Esade i membre del consell assessor del centre, troba “lleig” que la fundació mantingui el nom d'algú “que ja no s'associa a la virtut”. De fet, Castiñeira considera que vista la rapidesa amb què s'han pres les decisions a CDC en els últims dies, tot sembla indicar que “ens encaminem cap a un tancament imminent”. En el cas que el patronat decidís mantenir l'activitat del centre amb un canvi de nom, des de dins de la fundació no li auguren gaire futur. El centre mai no ha tingut un ampli capital social i ha sobreviscut gràcies a les aportacions econòmiques puntuals del president. Així doncs, “sense el president, la principal font d'ingressos desapareixerà”, confessen.
Tanmateix, en l'entitat reivindiquen la feina feta i la seva “gran aportació en l'estudi de les ciències polítiques” amb les memòries de l'expresident i l'anàlisi dels seus 23 anys de govern. Juntament amb el futur de la fundació, però, queden pendents alguns projectes del centre com ara la revista VIA –que parla de valors, idees i actituds– o un codi ètic per a polítics que es trobava en fase de redacció. Des de divendres passat, però, sembla poc oportú que es donin lliçons d'ètica i de moral des de plataformes que estan vinculades a l'expresident. Sigui com sigui, caldrà esperar a la reunió del patronat, que encara no té data fixada, per esclarir el futur de l'entitat, que resta tancada per vacances des del dia de la confessió de Pujol.
LES FRASES
Tres grans projectes, uns premis i unes beques
Quan Jordi Pujol va deixar la presidència de la Generalitat, la fundació va tirar endavant amb l'objectiu de ser un espai de reflexió i, també, de difusió del pensament polític d'un dels pares de CDC. Però a banda d'això, ha engegat tres grans projectes. El primer és a través de la càtedra Ethos. Paradoxalment, és un projecte de codi ètic per a professionals de la política, que ja s'ha començar a fer amb la creació d'una comissió d'experts que n'han desenvolupat la primera redacció. Posteriorment, a través de diverses fases i consultes, s'hi havien d'afegir les formacions polítiques que tenen representació al Parlament de Catalunya.
El segon projecte ha estat la creació del grup Repensar les Polítiques Socials, amb què es vol reflexionar sobre el futur dels sistemes de treball i de benestar col·lectius. “Tots els temes laborals i socials i que fan referència a les polítiques públiques en aquest terreny mereixen a dia d'avui una especial atenció”, es diu a la web. Finalment, Joves amb IVA, un dels grans preferits de Jordi Pujol. Es tracta de donar a conèixer perfils de joves compromesos amb la societat i que, des de diversos àmbits professionals o com a opció personal, es regeixen “per uns valors sòlids, unes actituds positives i per bones idees”. En definitiva, del que tracta és de descobrir joves talents.
A banda, la fundació ha posat en marxa l'anomenat premis Edu21, que des de l'entitat del mateix nom centra la seva activitat en el món de l'ensenyament i l'educació a Catalunya. També en l'àmbit de l'educació, hi ha la beca Jordi Pujol, destinada a titulats universitaris en història, humanitats o ciències socials i que duguin a terme treballs sobre algun aspecte de la trajectòria personal, intel·lectual i política de la figura de l'expresident de la Generalitat. Se'ls dóna un ajut econòmic i el Centre d'Estudis impulsa la publicació dels treballs becats. També es publica la revista VIA.
En l'agenda d'actes de l'expresident, hi apareixen activitats a partir del 18 de setembre, però sembla poc probable que es mantinguin ja que, per exemple, ha suspès la participació a la UCE.