Política

Elisenda Paluzié

Degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona

Elisenda Paluzié:“No hi haurà independència si no trenquem amb la legalitat”

“En el minut posterior a la declaració d'independència, els termes de tot el que ara diu Espanya s'hauran invertit”

“Una Catalunya independent és totalment viable econòmicament”

Estem jugant a un
joc d'amenaces no creïbles; si Catalunya se les creu, hauran esdevingut efectives

Degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie és una gran promotora de la independència de Catalunya. A més, va formar part de les consultes independentistes d'Arenys de Munt, l'any 2009. És també una ferma defensora de la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent.

Quina importància va tenir la consulta independentista d'Arenys de Munt per arribar fins a la situació actual?
Va ser una peça clau. Suposa la visualització d'un exercici pràctic del dret a l'autodeterminació que mai abans havia tingut lloc. Això serveix per treure la por a la gent, fer pedagogia i sobretot per lligar el concepte de democràcia al de decidir sobre la independència.
Votarem el 9 de novembre?
Serà perfectament possible si hi ha determinació per fer la consulta. L'Estat espanyol pot intercedir i declarar-la il·legal, però no hi haurà independència si no trenquem amb la legalitat espanyola. Hi ha dues maneres de trencar aquesta legalitat: declarar la independència o bé fer el referèndum. És millor fer una consulta, ja que uneix més gent diferent i d'ideologies més diverses. A més, expressa molt més directament la voluntat popular.
Potser l'Estat espanyol decideix retirar les urnes el 9-N...
Si això passa, l'Estat mostrarà al món quin és el seu concepte de democràcia. Les imatges d'impedir una votació democràtica i legítima no farien més que reforçar els passos posteriors.
La comunitat internacional reaccionarà si això passa?
No hem d'esperar que ningú es mulli per nosaltres si no mostrem la determinació de ser independents. Al final la política internacional és el món dels interessos i ningú es vol crear un problema innecessàriament. Però si Catalunya demostra al món que se sent una nació, al final s'acabarà reconeixent com un estat sobirà.
Això encara sembla lluny.
També ho va tenir difícil Eslovènia; al principi molt pocs estats la van reconèixer com un estat. El que passa és que estem en un joc d'amenaces no creïbles. I si la ciutadania de Catalunya es creu aquestes intimidacions, hauran fet l'efecte buscat per algunes institucions com l'Estat espanyol i la UE. Als actors no els interessa que es mogui res.
Defensa la viabilitat econòmica de Catalunya, però creu que podria suportar un boicot comercial d'Espanya?
Els boicots els ha de fer la gent. Sostenir un boicot en un període llarg de temps. A més, saber l'origen real dels productes és molt complicat amb la situació del món actual. I no només això: un saboteig a l'economia catalana per part d'Espanya també afectaria el mateix Estat espanyol, ja que Catalunya també podria boicotejar Espanya comercialment. La guerra econòmica no interessa a ningú.
I què passarà amb el deute espanyol? S'haurà de repartir?
El titular del deute és l'Estat espanyol; per tant, és l'Estat el que ha de respondre a aquest deute. Per tal que hi hagi un repartiment de deute, les dues parts han de seure i negociar. En aquest escenari de negociació, Catalunya ha d'exigir que el regne d'Espanya no la pugui boicotejar ni econòmicament ni a les institucions europees a canvi de retenir el deute.
Per tant, una declaració unilateral d'independència podria perjudicar greument l'Estat?
En aquest escenari, hi hauria una inconsistència temporal. És a dir, en el minut posterior a la declaració d'independència, els termes de tot el que ara diu Espanya s'hauran invertit. Li interessaria molt negociar.
Creu que el procés que estem vivint ha servit per millorar en part la relació entre els polítics i la ciutadania?
Els polítics han posat en el nucli dels seus compromisos electorals el dret a l'autodeterminació que es demanava. Per tant, en aquest sentit, sí. Tot i això, aquestes promeses encara no s'han complert, encara no s'ha organitzat ni la campanya del referèndum. A més, el fet que estiguem fent aquest camí no implica que el ciutadà hagi perdut el sentit crític. La falta d'esperit crític no és bona per a la independència.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.