Política

CHRISTOPHER CARNIE

EXPERT EN ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

“Volem ser independents per fer un país més just”

“Fa mig any que discutim com hauria de ser l'Escòcia del futur”

“Hem demostrat que els partidaris del sí i del no sabem debatre de manera civilitzada i oberta”

“Tota la vida ens han fet creure que érem pobres i que sobrevivíem gràcies a la caritat de Westminster; ara ens hem adonat que no és cert, que som rics”

PERFIL
L'escocès Christopher Carnie (Glasgow, 1957) viu des de fa quinze anys a Catalunya. Admet que l'efervescència nacional que hi ha trobat l'ha animat a implicar-se en el procés independentista escocès. Publica un blog (http://serosedseriocat.blogspot.com.es) amb les seves reflexions sobre el procés polític que està vivint Escòcia.
Londres utilitza la lliura esterlina com una carta en una futura negociació

Voluntari de Yes Scotland, la campanya a favor de la independència d'Escòcia, Christopher Carnie trucarà a la porta dels indecisos per convèncer-los que votin pel sí.

Creu que el sí consolidarà el seu avenç i acabarà guanyant?
Crec que hi haurà un 55% de vots a favor de la independència. Els sondejos no detecten el canvi entre la gent que normalment no vota. Hi ha un moviment, el Radical Independence Campaign, que està mobilitzant molt els barris pobres de les ciutats. I és aquí on crec que el sí tindrà més impacte.
Què s'ha estat debatent durant la campanya?
El debat ha madurat molt. En els darrers sis mesos, ens hem centrat a pensar com podem construir un país nou. I això val no només per a nosaltres. És hora que les illes Britàniques repensin el seu rol en el món. Encara tenim moltes idees heretades del nostre imperi, de fa més de cent anys, i ara tenim l'oportunitat de repensar tot un país.
El govern britànic alerta que si Escòcia s'independitza, es quedarà sense la lliura esterlina...
Això és un exercici d'hipnosi per part de George Osborne [ministre britànic d'Economia] i el seu equip per sembrar la por entre els escocesos. La lliura esterlina és una moneda de comerç internacional que es pot portar d'un país a un altre gairebé sense límits. La qüestió, doncs, no és que no puguem tenir la lliura esterlina. El que defensa l'SNP [Partit Nacional Escocès] és una unió monetària entre l'Escòcia independent i Anglaterra, ja que són, respectivament, els millors socis comercials. El mateix Darling [portaveu unionista] ha dit que la millor opció seria una unió monetària. Crec que el que està passant és que els polítics busquen posicions de cara a una negociació posterior. Després d'una votació, hauríem de tenir una negociació molt llarga sobre tots els elements en joc: la lliura esterlina, el petroli, els drets de pesca, l'energia... Hauríem de parlar de moltes coses.
Vol dir que es reserven aquests temes com a cartes d'una futura negociació?
Efectivament. Jo crec que aquí els tres elements més importants estratègicament són: la lliura esterlina, el petroli i Trident [els míssils nuclears, estacionats a Escòcia]. La lliura esterlina necessita el petroli per guanyar valor; Anglaterra necessita Trident per mantenir el seu escó al Consell de Seguretat i la seva condició de potència global, i nosaltres volem la lliura. Crec que tindrem una negociació sobre aquests tres elements i hem de buscar un acord. Un acord seria molt positiu per a les dues bandes.
La qüestió social, la desigualtat concretament, està marcant la campanya escocesa?
Sens dubte. La diferència entre rics i pobres és molt profunda, tant a Espanya com al Regne Unit. La recerca d'un país més just i equilibrat és el gran motor del procés independentista.
Quines diferències veu amb el procés independentista català?
Vosaltres no teniu míssils nuclears al moll de Barcelona. Tampoc petroli. I veig Catalunya molt centrada en la qüestió de si votar és legal o no. En canvi, a Escòcia –i aquí saludo el senyor Cameron–, tenim la possibilitat de fer-ho i, per això, podem debatre com hauria de ser el sistema sanitari, com podem lluitar contra la pobresa, com podem crear un sistema impositiu més just... Tot això ja s'està discutint en l'àmbit de les comunitats.
Creu que, al marge del resultat, el referèndum ha fet canviar Escòcia?
Escòcia ha madurat més en aquests dos anys que en els últims vint o quaranta. Hem demostrat, els dos camps, que som capaços de debatre de manera civilitzada i oberta. Tota la meva vida hem tingut la idea que Escòcia és un país pobre, que sobrevivim gràcies a la caritat de Westminster [el poder britànic]. I una de les coses que ha canviat aquest debat és que hem pres consciència que som un país ric: tenim petroli, tenim indústria, exportació de whisky, turisme, més universitats per càpita que cap altre país al món... En certa manera, hem estat com un país colonitzat. Anglaterra ens ha fet creure que érem pobres i, de fet, és al revés: som rics i estem pagant els altres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.