Política

Ortega mobilitza els alcaldes per buscar més col·legis

Els delegats territorials negocien amb els consistoris de les localitats on no hi ha instituts perquè cedeixin espais municipals

En llocs com l'Alt Empordà i la plana de Lleida ja hi ha acord en gairebé tots els pobles

La logística del nou 9-N va prenent forma. El govern tenia previst que hi hagués més de 600 punts de votació arreu del país en edificis, la immensa majoria instituts, propietat de la Generalitat, però ara vol ampliar aquest nombre i busca solucions per a les poblacions que quedarien sense col·legi electoral. És per aquest motiu que la vicepresidenta, Joana Ortega, es va reunir divendres amb els set delegats territorials per tal que parlessin amb els alcaldes de la seva zona i sondegessin la possibilitat que poguessin cedir locals municipals per votar. La iniciativa està funcionant molt bé i en algunes comarques com per exemple l'Alt Empordà i la Ribera d'Ebre tots els consistoris hi han respost afirmativament i hi haurà col·legis en cada poble. L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) també han fet una crida en aquest sentit.

En l'anterior consulta estava previst que es pogués votar en els 947 municipis i que hi hagués 2.718 col·legis electorals i 8.130 meses. Però el vet del Tribunal Constitucional va obligar Artur Mas a buscar una nova fórmula per al 9-N, la denominada procés participatiu, que implica menys infraestructura. En un primer moment s'havien anunciat 600 llocs per votar amb prop de 6.000 meses, una circumstància que va provocar cert recel en els partits de l'oposició i també en les entitats municipalistes perquè consideraven que 600 seus a tot el territori català no serien suficients perquè pogués votar tota la població. Segons el president de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal, és indispensable que a cada municipi hi hagi almenys un col·legi.

Aquesta situació variarà considerablement aquesta setmana quan Governació anunciï el nombre definitiu d'equipaments per al 9-N, en què hi haurà molts locals cedits pels consistoris després dels contactes que s'han fet els últims dies.

Ahir, al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, es va celebrar una reunió dels alcaldes per avaluar el funcionament operatiu. Tots els municipis hi van participar –excepte els de Móra d'Ebre i Flix, perquè aquests ja tenen institut i, per tant, tenen un punt de votació assegurat– i la resposta va ser unànime a favor de posar a disposició de la Generalitat equipaments perquè els ciutadans puguin votar.

A l'Alt Empordà dissabte hi va haver una trobada semblant, en què van participar una trentena d'alcaldes. Durant tot el cap de setmana, el president del consell, Xavier Sanllehí, i altres representants de la Generalitat van contactar amb els batlles que no van ser a la reunió per buscar el seu suport fins que han aconseguit que els 68 pobles de la comarca tinguin col·legis. Mentrestant, a la plana de Lleida, de les 131 poblacions que no tenen cap institut, 128 s'han mostrat disposades a cedir algun edifici. Els tres que ho han declinat són Gimenells i Pla de la Font (PSC), i Almatret i Sant Martí de Riucorb, tots dos del PP. A l'Alt Pirineu i l'Aran, 73 dels 77 consistoris també hi van donar el vistiplau.

Si no s'aconsegueix que hi hagi punts de votació a tots els pobles, Governació està estudiant la possibilitat que alguns ajuntaments posin autobusos a disposició dels veïns perquè es puguin desplaçar al lloc més proper.

LES XIFRES

128
municipis
de la plana de Lleida que no tenen institut ja han cedit dependències per a la votació del 9-N.

LA DATA

04.10.14
Més de 800 alcaldes
es reuneixen al Palau de la Generalitat per donar suport a la consulta.
68
municipis
de l'Alt Empordà tindran punts de votació per a la consulta. Són tots els de la comarca.

Ros també ofereix els equipaments de Lleida

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, es va comprometre ahir a cedir equipaments municipals per al 9-N. Un oferiment que va fer públic per les xarxes socials, un cop sembla que té clar que la nova consulta és legal. Ros sempre ha posat aquesta legalitat com a condició per cedir espais municipals i altres serveis com ara el padró i el dispositiu de la Urbana. Aquesta predisposició s'havia aturat quan el TC va suspendre la consulta. De la mateixa manera, Ros ha estat sempre en aquest procés fent complexos equilibris entre la seva intenció de voler votar, la legalitat que ho permeti, la posició del partit i la pressió popular que li demana un pas endavant. Com a alcalde, ha fet passos endavant i enrere, com ara no deixar votar la moció de suport al 9-N per no ser denunciat pel TC i, dies més tard, permetre la votació i a més votar-hi a favor. I va deixar l'escó per evitar votar contra el dret a decidir, però després va acceptar presidir el PSC, posició que li resta marge de maniobra en el seu accent catalanista dins el socialisme català. El càrrec de partit, més l'institucional, el posen encara més en el punt de mira.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.