Política

RHODRI MORGAN

PRIMER MINISTRE DE GAL·LES I PRESIDENT DEL PARTIT LABORISTA GAL·LÈS

«Al Regne Unit no hi ha un Constitucional que pugui tombar un acord del Parlament»

Destaca la independència del seu govern i la dels laboristes gal·lesos respecte al Partit Laborista i l'executiu britànics afirmant que cada decisió que prenen no la discuteixen mai amb Londres ni hi demanen permís per a res

Quina relació manté el govern gal·lès amb el català?
–«Tenim un memoràndum d'entesa amb el govern català, i sempre estem oberts a propostes per aprofundir i ampliar aquesta relació, tant en les àrees de govern com en l'activitat del sector privat. Volem enfortir no només la relació intergovernamental, sinó també la de negocis, cultural i transports. Tenim inversors catalans molt importants, a Gal·les, i l'aeroport el gestiona Abertis, però malauradament només tenim tres vols setmanals a Barcelona, i a l'estiu.»
–Els gal·lesos se senten reconeguts per la UE o el fet que no es reconegui la llengua gal·lesa els n'allunya?
–«Estem seguint l'exemple del català, i aquest juny hem aconseguit que les institucions europees acceptin rebre i respondre cartes dels ciutadans gal·lesos en gal·lès. I el nostre ministre de Cultura ja ha pogut parlar en gal·lès en un Consell de Ministres, tot i que ens han fet pagar a nosaltres les despeses de traducció. Som víctimes de la mateixa manca de reconeixement oficial que té el català, i crec que el motiu és el mateix: per ser acceptat com a idioma oficial de la UE, el gal·lès hauria de ser llengua oficial no només a Gal·les sinó a tot el Regne Unit. Espanya és l'estat membre de la UE, no Catalunya, i per tant qui decideix. Però pressionem perquè de mica en mica tothom s'acostumi a la idea que a les llengües se'ls ha de donar un reconeixement apropiat per l'estatus d'igualtat que tenen amb l'anglès i l'espanyol a Gal·les i a Catalunya. Tot i això, la situació del gal·les, que parla només el 19% de la població, és diferent de la del català.»
–Què en pensa, del referèndum sobre l'autodeterminació que el primer ministre escocès preveu convocar l'any que ve?
–«No tinc realment cap opinió formada del que faran a Escòcia: la celebració del referèndum s'haurà de votar abans al Parlament escocès, i el govern, de l'SNP està en minoria, així que realment depèn de si els altres partits estan d'acord a convocar la consulta o no. Fins que no veiem com va el vot al Parlament, no sabrem cap on va el referèndum. Em reservo l'opinió fins llavors.»
–El seu govern va prometre convocar abans del 2011 un referèndum per dotar el Parlament gal·lès de poder legislatiu exclusiu?
–«En els pròxims mesos rebrem un informe que vam encarregar a l'Old Wales Convention per saber com reaccionarien els gal·lesos a la consulta, quina informació necessitarien per no votar de manera emocional. Ningú vol convocar un referèndum i perdre'l, perquè perds 25 o 30 anys de transferència de competències. Serà una decisió complicada, però sembla que el podrem fer, tot i que ens caldrà el vot favorable de les dues terceres parts del Parlament gal·lès i la majoria simple de les cambres dels Comuns i dels Lords.»
–Què reivindiquen a Londres?
–«Bàsicament, dotar el Parlament gal·lès de poder legislatiu exclusiu, com té Escòcia, però de manera diferent. Tot i que va perdre la independència del seu Parlament el 1707, Escòcia va mantenir un sistema legal separat del de la resta del Regne Unit, i quan va recuperar l'autonomia el 1999 simplement li van tornar el poder de controlar-lo. Però nosaltres no tenim aquest sistema legal diferenciat, mai no ens han tornat el control dels tribunals, de la policia, de les presons o dels codis civil i criminal. Ni tampoc ho demanem ara, només volem poder legislar en competències que ja tenim transferides, com ara Salut, Educació, Medi Ambient, Agricultura i Desenvolupament Econòmic.»
–Catalunya està pendent d'una sentència del Tribunal Constitucional espanyol que podria retallar o reinterpretar a la baixa l'Estatut aprovat pel Parlament i en referèndum. Com reaccionarien gal·lesos i escocesos si el govern de Londres els fes el mateix?
–«Al Regne Unit no hi ha cap Tribunal Constitucional que pugui tombar una decisió d'un Parlament democràtic. És la diferència entre tenir una Constitució escrita i una de no escrita; nosaltres no en tenim d'escrita, i és difícil establir comparacions. Entenc que el Constitucional espanyol, com la Cort Suprema dels EUA, decideix quan hi ha una pugna per la constitucionalitat d'una llei, però aquí no tenim cap mena d'òrgan com aquest. Els referèndums, per exemple, requereixen l'aprovació del Parlament britànic per majoria simple, però un cop s'ha aconseguit això ja no hi ha cap Constitucional que pugui retallar res. Potser algun dia tindrem un sistema diferent, però ara els conflictes competencials els resolen els polítics discutint entre ells i un govern electe negociant amb un altre, sense cap òrgan superior a les cambres dels Comuns i dels Lords que pugui anul·lar les seves decisions.»
–Com reaccionen els anglesos a la reivindicació de més autogovern?
–«Amb calma, perquè els demanem el que Escòcia ja té, i fins i tot menys, perquè no tenim un sistema legal separat. Per contra, sí que estan angoixats per la possibilitat de perdre o d'haver de compartir amb l'Escòcia independent els ingressos pel petroli i el gas del mar del Nord. I també hi ha una certa gelosia perquè molts anglesos pensen que els escocesos estan sobrefinançats, que reben massa diners públics, però no crec que pensin el mateix dels gal·lesos.»
–Veu possible una campanya anglesa de boicot econòmic o fòbia als gal·lesos i els escocesos pels referèndums?
–«No m'ho puc imaginar. En qualsevol punt del Regne Unit tothom accepta que tenim problemes. Els gal·lesos no som els més rics del Regne Unit, tenim el 5% de la població, amb els nostres impostos contribuïm el 4% al pressupost estatal i gastem el 6%, però perquè a la resta de britànics els agrada venir a jubilar-se aquí i tenim una dependència més alta de les pensions. Els sous són, de mitjana, un 20% inferiors als anglesos, i per això paguem menys impostos.»
–Vostè presideix el Partit Laborista Gal·lès. Quina relació hi manté, amb els laboristes britànics?
–«No demanem permís ni discutim amb Londres cada cosa que fem, i per això no sempre ens donen suport; tenim una sana diferència d'opinions. La transferència de competències a Gal·les és relativament nova, va començar fa només deu anys, i inevitablement hi ha tensions; per això els laboristes britànics no estan adormits sinó a l'aguait. Estan obligats a donar suport a la política del partit, la que es fixa en el programa, però no a donar suport a cada cosa que votem aquí a Cardiff.»
–Si Escòcia s'independitza, es convertirà directament en membre de la UE, sense haver de seguir el feixuc procés d'ampliació?
–«No ho sé, la UE no s'ha trobat mai en aquesta situació; quan Txèquia i Eslovàquia es van separar encara no eren estat membre, així que no hi ha precedents. Europa no s'ha fet mai aquesta pregunta, i com que tots volem una vida fàcil, estic convençut que les institucions europees no volen que passi, per estalviar-se el maldecap tècnic, legal i constitucional.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a