Política

JOSEP MARIA RENIU

POLITÒLEG, INTEGRANT DEL CATN

“L'escenari positiu és a partir del milió i mig”

“La xifra seria una prova evident de la necessitat de seguir”

“No té sentit fer altres lectures”

El politòleg Josep M. Reniu, cap d'estudis de ciència política i de l'administració de la Universitat de Barcelona, i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, és expert en l'anàlisi de processos electorals. Com a tal, reflexiona sobre què pot passar el 9-N, i com s'extrapolaria a un futur plebiscit.

Com s'hauran d'interpretar els resultats del procés participatiu del 9-N?
És evident que ara la qüestió se situa en termes de participació, ja no en els resultats de les opcions, perquè és difícil que es generin incentius perquè hi vagin els que defensen el no i el sí-no. El que té sentit avaluar ara és el volum de participació, no tenen sentit altres lectures.
I en quins termes s'ha d'avaluar això?
Jo plantejaria tres escenaris. Un de baixa participació, inferior o similar a les 811.000 persones que van votar a les consultes populars sortides de la d'Arenys de Munt. Un segon de participació més elevada, però minsa, al voltant del milió de persones. I un de participació elevada, de milió i mig en amunt.
No és perillós fixar-se llistons a priori?
És cert que és molt complex fixar un llindar previ, però és inevitable anar a buscar pedres de toc per comparar, és l'única manera d'avaluar escenaris. I aquí en tenim dues: les consultes populars, i la mitjana d'assistents a la Diada del 2012, el 2013 i el 2014, que es pot situar objectivament entre el milió i el milió i mig.
El procés no hi té molt més a perdre que a guanyar, amb el nou 9-N?
És cert que una xifra al voltant dels 800.000 participants seria problemàtica per al procés, perquè la lectura que se'n faria a fora, i fins i tot des de dins del món sobiranista, és que no s'ha crescut gens des del final de les consultes, el 2011. Aquest procés participatiu només ens és útil si el convertim en una gran manifestació política per mostrar el rebuig a la concepció arcaica de l'Estat, i que sigui l'avantsala de les plebiscitàries.
Què passaria en l'escenari intermedi?
Es faria més evident la mobilització, però donaria arguments a posicions que volen alentir el procés, ja que justificaria la no-urgència de les plebiscitàries. L'únic escenari positiu, funcional, és a partir del milió i mig de persones, que gairebé doblarien la participació en les consultes i serien una prova evident de la necessitat de seguir amb unes eleccions.
Heu fet les estimacions per a unes plebiscitàries? N'hi ha precedents?
El context fa la diferència, diuen, i no tenen res a veure amb les plebiscitàries que hi pugui haver en cap altre territori. La nostra peculiaritat és el pluralisme polític. En termes d'escons, l'objectiu desitjable serien dos terços al Parlament, 90 diputats, i cal començar pel final: pensar la millor manera per arribar-hi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.