Part de l'auge de l'independentisme dels últims temps ha estat gràcies al desencantament cap a les opcions federalistes per la poca voluntat de canvi observada en els governs de Madrid. Tot i així, hi ha hagut viatges polítics a la inversa. És el cas de Joan Cornudella i Barberà, un polític a qui el PSC ret homenatge avui, en un acte a la seu del partit, en el 30è aniversari de la seva mort.

Cornudella (1904-1985) va ingressar el 1936 al partit Estat Català, a través dels germans Badia. Acabada la guerra, Estat Català es va fondre en el Front Nacional de Catalunya (FNC), una organització clandestina que va contribuir a fundar. Un cop tornat a Catalunya, el 1940, va participar en les tasques del Consell Nacional de la Democràcia Catalana –la seva activitat resistent el va portar a la presó en tres ocasions (a banda de detencions de curta durada). El 1978, i com que era partidari de la unitat del socialisme català, va decidir deixar el FNC i ingressar al PSC-Reagrupament. Després, va entrar com a diputat del PSC en el Parlament del 1980 i del 1984. Per recordar-lo, la Fundació Rafael Campalans ha editat un opuscle amb diverses aportacions, com la de Raimon Obiols. L'exprimer secretari del PSC el veu com “el gran oblidat” i es dol que mai no hagi rebut “el reconeixement nacional” merescut. A més, recorda com Cornudella explicava la seva incorporació al PSC: “volia contribuir a catalanitzar l'esquerra, que Catalunya no se'ns partís en dues.” Obiols creu que a Cornudella li hauria agradat veure el president de la Generalitat català i catalanista, nascut a Andalusia, que el país va tenir el 2006, amb José Montilla.