L'alternativa dibuixada

Quan, el 20 de febrer, Ada Colau es va presentar formalment a les primàries de Barcelona en Comú –en què no va tenir rival–, els integrants de la candidatura van posar a la plaça Sant Jaume darrere d'un gran cartell il·lustrat amb un ajuntament amb parets de vidre obra de Xavier Mariscal. I l'autor, que l'havia fet inspirant-se en la transparència absoluta per la qual clama Colau, ni ho sabia. “Me'n vaig assabentar per la premsa”, diu. Però no, no es tracta de cap apropiació indeguda. Mariscal és des de fa mesos un més en el grup d'il·lustradors, dissenyadors i humoristes gràfics que s'han aplegat sota el nom de Movimiento de Liberación Gráfica de Barcelona (MLGB) per donar suport a BComú. Com? “Fent el que sabem fer, la nostra feina”, explica l'il·lustrador Miguel Gallardo, un dels integrants més actius d'un col·lectiu que els mateixos membres, aprofundint en la paròdia que ja suggereix el nom, qualifiquen de “braç armat” de la candidatura de Colau. Armat, això sí, “de creativitat i talent”, diu el manifest que han penjat en el seu web.

La idea va sorgir del mateix Mariscal. Quan l'estiu passat va néixer Guanyem, embrió de BComú, en va tenir notícia per coneguts que ja hi estaven involucrats. Diu que la frescor i l'afany regeneracionista li recorden “aquella moguda que hi havia a finals dels setanta” en una Barcelona que tractava d'organitzar-se políticament i socialment després de la dictadura, aquella efervescència “una mica caòtica i molt creativa”, amb “grans mobilitzacions ciutadanes” i “molt activisme veïnal, però també cultural”. Mariscal recorda que “el PSUC i una part dels socialistes van traslladar aquesta empenta a l'Ajuntament”, i diu que això és el que torna a veure en la coalició que lidera Colau. “Que el cap visible sigui una senyora que jo havia seguit bastant i el que ha fet amb la PAH, que és impressionant, em mola tela marinera.” Per això, va començar a trucar a amics i a fer córrer la veu. Així és com va néixer fa uns mesos el MLGB, que des d'aleshores inunda la xarxa d'il·lustracions, acudits gràfics, collages visuals i fins i tot vídeos, i tot al servei del proselitisme de BComú.

Que Mariscal s'alineï, i tan activament, amb Colau té una marcada càrrega simbòlica, perquè l'artista va ser una icona d'aquella embranzida i després, i sobretot, de la Barcelona olímpica dels ajuntaments del socialista Pasqual Maragall, pel qual després va fer campanya a la Generalitat. La majoria dels seus coreligionaris del MLGB, en canvi, mai havien assumit aquest grau de compromís polític. “A banda d'anar a manifestacions com ara per l'ensenyament, no he estat mai gaire actiu políticament”, explica Martín Tognola, un altre dels dibuixants mobilitzats. “En aquest gremi no som activistes de res, només de la nostra feina.” Per això, ara la implicació consisteix a oferir precisament el fruit de la seva feina. Aquí ningú no cobra res. I encara més: són els mateixos artistes els que han sufragat de la seva butxaca –expliquen– la impressió d'una publicació amb tot de retrats de Colau concebuts perquè la gent els retalli i els enganxi als espais de la via pública reservats a la publicitat. Ells mateixos han fet campanyes d'enganxada de cartells i han difós les fotos que s'han fet mentre omplien columnes publicitàries.

La manera de funcionar encaixa perfectament amb el discurs de la mobilització ciutadana al qual està abonat BComú –al capdavall, els membres del MLGB no deixen de formar part de l'exèrcit de prop d'un miler de voluntaris que, d'una manera o d'una altra, col·laboren en la campanya–. Les reunions es convoquen via WhatsApp i Facebook. I es fan als domicilis particulars d'algun d'ells. Tothom hi acudeix i fa aportacions quan vol. “Fem el que ens sembla; sovint algú llança una idea i cadascú la desenvolupa com li sembla i penja el que ha fet en el web i a Facebook , i ells fan servir el que els agrada i el que els va bé”, explica Gallardo. Sergio Espín, membre del col·lectiu i, ell sí, integrant de l'equip de campanya, fa d'enllaç. “Com que estic als dos costats, si sé que fa falta alguna cosa determinada, ho proposo a la gent.”

Així, va ser amb el mural pintat en directe durant el míting a la Barceloneta que es va donar el tret de sortida a la campanya, fa dos dijous. La idea va sorgir de la número set de la candidatura, Gala Pin. “M'ho va proposar, ho vaig dir al grup i tothom s'hi va posar bé”, diu Espín. Entre la desena llarga d'artistes de la nit, aquell Mariscal icona del socialisme olímpic guanyat ara per a la causa de Colau.