La xifra de desplaçats i refugiats al món s'acosta al rècord de 60 milions
L'ACNUR denuncia l'acceleració del nombre de persones que han d'abandonar casa seva
“I si França hagués tancat la frontera el 1939?”, s'interroga Gil-Robles
Les guerres, la persecució i altres formes de violència van obligar el 2014 prop de 59,5 milions de persones a abandonar casa seva. Es tracta d'una xifra rècord, que augmenta en més de vuit milions el nombre de desplaçats i refugiats registrats l'any anterior, segons l'últim informe sobre tendències globals de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Més de la meitat de les víctimes són nens.
Segons l'ACNUR, el 2014 gairebé 14 milions de persones es van convertir en nous desplaçats, quatre cops més que el 2010. De fet, l'augment del nombre de desplaçats d'un any a l'altre és el més gran registrat mai i representa l'acceleració més significativa des del 2011, quan va començar la guerra a Síria, un dels conflictes que més moviment de persones ha generat. Cada dia, una mitjana de 42.500 persones es van convertir en refugiades l'any passat. “Som testimonis d'un canvi de paradigma, d'una marxa descontrolada cap a una era en la qual tant l'escala de desplaçament forçat com la resposta que cal han arribat a un nivell que eclipsa clarament tot el que hem vist abans”, va afirmar l'alt comissionat, António Guterres. “És terrible que, d'una banda, cada vegada hi hagi més impunitat per a aquells que provoquen els conflictes i que, de l'altra, la comunitat internacional sembli totalment incapaç de treballar de manera conjunta per posar fi a les guerres i construir i preservar la pau”, va continuar.
Els països més industrialitzats només estan acollint un 14% de sol·licitants d'asil, mentre que els països en vies de desenvolupament en reben un 86%. L'agència també lamenta la manca de finançament de l'ACNUR, que es finança en un 98% amb contribucions voluntàries de governs i donants privats, però “el finançament per atendre aquestes persones no creix al ritme en què ho fa la població de refugiats”.
Un 1% d'asilats a l'Estat
L'Estat espanyol va rebre l'any passat 5.947 peticions d'asil, una xifra superior a les 4.500 de l'any anterior, però que continua sent menys de l'1% de totes les que es registren en territori comunitari. “I si França hagués tancat la frontera el 1939, què hauria passat?”, s'interrogava el moderador de la taula rodona en què es va presentar l'informe a Madrid, l'exdefensor del poble i primer comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, José María Gil-Robles. La representant a l'Estat espanyol de l'ACNUR, Francesca Friz-Prguda, va voler desmuntar “el mite” que els que travessen el Mediterrani siguin immigrants econòmics. “Més de la meitat dels que ho fan són refugiats que utilitzen les mateixes vies”, va puntualitzar. En el cas de Grècia, de les 50.000 persones que hi han arribat per mar el 2015, més del 90% vénen de països en conflicte.
Segons Friz-Prguda, moltes de les gairebé 2.000 persones que ja han mort al Mediterrani aquest any “havien trucat a la porta de les ambaixades i els consolats de països europeus abans d'emprendre aquest viatge, però en va”. “Aquest moviment de desesperats no passarà, no importa com sigui de perillós i difícil el viatge, o com d'altes siguin les tanques”, va advertir.