Política

Tatarstan, la Catalunya de Rússia

Els tàtars defensen que ja tenen set segles d'experiència com a estat independent

Creix el descontentament amb el model federal rus, massa centralitzat

Viatjant per la república de Tatarstan, un dels subjectes de la Federació de Rússia, situada al curs mitjà del riu Volga i amb capital a Kazan, és molt habitual respondre a la pregunta de si Catalunya ja ha celebrat el seu referèndum per independitzar-se. Aquí, però, que també tenen experiència en processos sobiranistes, ara no es pot parlar obertament d'independència, ja que el codi penal rus castiga, des del 2013, les crides públiques a dur a terme alguna activitat enfocada a la destrucció de la integritat territorial de Rússia.

Artur Xaciev, redactor en cap del blog polític Arupali Tatarstan (‘Tatarstan Europeu'), veu moltes similituds entre Catalunya i Tatarstan, una de les regions més desenvolupades de Rússia i amb una rica història que remunta les seves arrels com a estat a la Bulgària del Volga medieval dels segles VII-XIII, un poble d'origen túrquic que va adoptar l'islam com a religió oficial en el segle X. Aquest estat va desaparèixer amb la invasió dels tàtars-mongols de l'Horda d'Or de Genguis Khan, que quan es va esfondrar va donar pas en aquesta regió al khanat de Kazan, que seria, definitivament, conquerit pels russos en el segle XVI.

Es calcula que al món hi ha uns 8 milions de tàtars, de què poc més de 2 milions viuen a la república de Tatarstan. Aquest 25% està més protegit com a poble que la resta i la llengua tàtara també està en una situació millor, gràcies a les polítiques nacionals d'aquesta república que els darrers deu anys han patit un fort retrocés.

Tatarstan va proclamar una ambiciosa declaració de sobirania el 1990 amb l'objectiu de ser una república independent de Rússia però en el marc de la Unió Soviètica. Quan l'URSS es va desintegrar, va viure en un estatus indeterminat perquè, igual que Txetxènia, no van signar el tractat de la Federació el 1992, amb què la resta de subjectes van ratificar que continuaven formant part de Rússia. Actualment, Tatarstan, que no té frontera amb cap estat estranger, està vinculat a Moscou per l'acord de delimitació de les competències del 1994.

Artur Xaciev lamenta el retrocés que ha fet el federalisme de Rússia els darrers anys i que Moscou no hagi estat capaç de crear un model atractiu per a les regions amb pobles diferents i que, en canvi, prohibeixi els partits regionalistes que podrien defensar les particularitats dels territoris. “Moscou té molta por dels moviments regionals perquè no té res més a oferir que la vertical de poder que emana del Kremlin i les prohibicions”, sentencia aquest activista tàtar.

Kazan, la capital de Tatarstan, va ser objecte d'unes obres espectaculars de cara a la celebració dels mil anys de la fundació de la ciutat, el 2005, i després, el 2013, va acollir l'Universiada, els jocs internacionals estudiantils d'estiu.

Actualment, és una ciutat renovada i moderna i una capital universitària i esportiva, coneguda a l'estranger, sobretot, per l'equip de futbol, Rubin, el de bàsquet, Unix, i el d'hoquei, Akbars. A més, a final del juliol passat, la ciutat va acollir el campionat del món de natació.

Tatarstan és molt ric per l'extracció de petroli, la indústria química i l'automobilística i l'agricultura i els seus habitants estan orgullosos que els negocis, gràcies a l'estatus especial de la república, hagin quedat en mans locals i no se n'hagin apoderat els clans i les oligarquies moscovites, però, en canvi, estan descontents d'haver de pagar tant al centre federal. Xaciev explica que el moviment Tatarstan Europeu té com a objectiu “fer pedagogia perquè quan arribin els forts canvis que sotragaran Rússia, Tatarstan pugui aconseguir el màxim d'autonomia i triï el camí europeu i progressista de desenvolupament”.

LES XIFRES

53
per cent
dels 3,8 milions d'habitants de Tatarstan són tàtars, un 39%, russos i un 3%, txuvaixos, cens del 2010.
67,8
mil
quilòmetres quadrats és la superfície de Tatarstan, però hi ha comunitats tàtares a moltes regions de Rússia.

Convivència ètnica i religiosa

A Tatarstan, ara s'està duent a terme un programa de recuperació de la memòria històrica. D'una banda, es restaura Bólgar, la capital de la Bulgària del Volga medieval i on el seu khan va adoptar l'islam, l'any 922, un lloc de peregrinació per als tàtars musulmans. Segons Arslan Farkhutdínov, l'imam de la mesquita Blanca de Bólgar, l'objectiu és “aixecar la nació tàtara, perquè comença a desaparèixer, i recuperar-ne els símbols d'unió”. D'altra banda, s'està restaurant l'illa de Sviazhsk, al Volga, des d'on el tsar Ivan el Terrible, el 1552, va llançar l'atac definitiu per conquerir el khanat de Kazan i on es va iniciar el procés de cristianització d'aquestes terres. “Són dos llocs molt sagrats, o per a cristians, o per a musulmans, i així ningú pot dir que es fa més pels tàtars que pels russos si volem ser exemple de convivència ètnica i religiosa”, sentencia l'imam de la mesquita Blanca de Bólgar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a