Pubilla catalana

De totes les tradicions de les nostres contrades una de les ja més arrelades és l'elecció de la pubilla de Catalunya. La pubilla, més enllà d'una institució del dret civil català, pròpia de la burgesia catalana, amb aquests concursos es converteix en un símbol i un motiu de festa. Cada any hi ha un procés que comença a comarques, elegint ciutats i pobles les seves representants en les festes majors, i acaba al setembre amb l'elecció de la pubilla de Catalunya per un any.

És un procés molt semblant al que se segueix a altres països per a l'elecció de les miss, però diferent en el marc que s'envolta. Aquí no es valora solament la bellesa de la noia, que també, sinó que es va més enllà i s'elegeix la millor representant de l'eterna femineïtat catalana. Les noies no apareixen en banyador, sinó amb el vestit tradicional a mig camí entre la burgesa i la pagesa, amb un cos de vellut, un davantal, ret i unes mitenes negres.

El fet cultural en l'elecció no sols marca la diferència: la pubilla és la millor representació de la bellesa de la dona catalana, una beutat mediterrània d'ulls enfoscats, pell bruna i una femineïtat que es palesa en una manera de ser que arrela en el vestit representatiu d'una tradició que emmarca i simbolitza la decisió. L'elecció d'una dona, així, es converteix en una tria impossible on necessàriament l'elegida no pot ser més que un mirall de tradició i homenatge a les dones del nostre país, on el gènere femení sempre ha estat present en tots els àmbits i expressions de la nostra cultura.