Ha marxat tota una institució a Girona, ha marxat en Pipe

Sempre és difícil expressar el que un sent quan rep la notícia que un conegut ha traspassat. Encara és més difícil si el que ho ha fet és en Pipe.

Parlar d'en Felip Sánchez Babot és parlar de tota una institució a Girona. De totes les seves facetes, m'agradaria parlar de la d'esportista.

En Felip Sánchez Babot va tenir una causa dintre de la seva professió, com a metge de família que era, promoure l'esport. Ell era el primer que en practicava. Primer, atletisme: salt de llargada, velocitat, a part de ser dels pioners en la pràctica del cros, i després natació. Veia tants de beneficis a córrer i nedar que va ser l'impulsor del que s'anomenava “atleta complet”, una competició que es feia en tres jornades, que constava de vuit proves d'atletisme i tres proves de natació.

En Pipe era un entusiasta de l'esport i al cap no paraven de sorgir-li idees de promoció. Formava part de la “colla piscines”, que va ser la impulsora, gràcies a la rivalitat amb la secció d'atletisme grupista, de la ja emblemàtica pujada als Àngels del GEiEG. La idea de guanyar els d'atletisme, per part dels de natació, va sorgir del sempre combatiu Sánchez Babot.

Era un cul inquiet, sempre buscant reptes i sempre aconseguint aquella satisfacció personal que li comportava fer el que es proposava. Ell va ser un dels impulsors de la natació en aigües obertes, va fer l'estret de Gibraltar i el canal de la Mànega, entre d'altres. El tornava boig la natació, esport que va practicar fins passats els 85 anys. Tal era la seva passió per la natació, que va ser l'impulsor de la travessa de l'estany de Banyoles, que, per cert, va guanyar en la seva primera edició.

Avui acomiadem en Pipe, el soci número 1 del GEiEG. Ho fem amb el convenciment que marxa un gironí de soca-rel, un grupista de pro, un esportista total, un gran metge i millor persona. Marxa per trobar-se amb la seva estimada Esperança i els seus companys esportistes que fa temps que l'esperen.

En Pipe no deixa òrfena de Sánchez Babot la piscina de Sant Ponç. La seva germana Rosa, grupista, esportista, bona persona i ànima actual de la piscina, segueix el camí marcat pel seu germà, així com el seu fill Felip. Tots dos, segueixen els passos del metge nedador, en una família que sempre ha destacat per la seva unió. A tots ells, una forta abraçada.

Personalment i en nom del GEiEG, Pipe, només et puc dir: gràcies, per haver fet tot el que has fet, per Girona, per l'esport i pel Grup.