Nou espai museístic

El centre d'història contemporània de Barcelona, Muhba Oliva Artés, ja és més que un projecte. El febrer del 2011 començaran les obres que, durant dos anys, han de transformar l'antiga fàbrica metal·lúrgica del Poblenou en un nou espai museístic que es vol de “nova generació”.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament, Jordi Portabella; el delegat de Cultura, Jordi Martí; l'arquitecte que ha dissenyat la restauració, Jordi Badia, i l'únic que no es deia Jordi, Joan Roca, director del Museu d'Història, van presentar ahir el projecte i van capitanejar una breu visita a l'interior de la fàbrica, que actualment sembla més un squad berlinès dels anys vuitanta que un museu, i aquest és el repte. El pressupost final s'acosta als 9 milions d'euros, i de moment ja disposen de 2,7 milions per començar el procés de restauració, que “inicia una nova manera d'intervenir en el patrimoni arquitectònic; no es tracta de mantenir la façana i prou, cal deixar intacte l'interior, fins allà on sigui possible”, va explicar Bas. Per aconseguir-ho, tots els serveis se situaran fora de l'edifici principal, que tindrà un gran porxo i un ascensor exterior. Només es farà servir un material, el ferro galvanitzat; “això permetrà diferenciar fàcilment el que és antic del que és nou”, hi va afegir Bas. El museu, situat al bell mig del parc Central del Poblenou, a les cruïlles dels carrers Espronceda i Marroc, tindrà un espai interior de 3.283 metres quadrats i vol oferir una mirada històrica de la ciutat, des de l'inici de la manufactura al segle XVII fins a principi del segle XXI. El projecte ha nascut d'un acord impulsat per ERC, i és patrocinat per Repsol i el Ministeri de Cultura. “Va ser un acord fàcil, ja ens agradaria que tots fossin així”, va exclamar Portabella.

Per Hereu, el projecte permet “recuperar la memòria del gran centre industrial que va ser el Poblenou”. Martí i Roca van coincidir que els nous museus d'història “han d'aconseguir que els visitants situïn la seva història personal dins la global”, reivindicant l'efecte mirall de la ciutat.