El lector escriu

‘Els verbs catalans conjugats'

L'autor, en Joan Baptista Xuriguera, no el vaig conèixer; sí el seu fill (vivia a París), homònim del seu pare, era company de col·legi (Liceo Ramon Llull, a Barcelona) del meu germà gran Leandre.

L'altre dia, per enèsima vegada, el vaig haver de consultar, ja ho sé, manca de confiança, però aquest llibret meravellós en rústica i petit, m'ha solucionat gran quantitat de problemes lingüístics a l'hora d'expressar-me per escrit en el meu idioma.

En tinc dos exemplars: el primer, quan el vaig comprar era quasi clandestí, a can Claret, a la ronda de Sant Pere prop de la plaça Urquinaona, era per tenir-lo al despatx; el segon, per problemes logístics, va ser per tenir-lo a casa. La negació, en el seu moment, del meu idioma matern per part dels espanyols (castellans en terme general), va fer que els que els que no compreníem per què traduir el que pensàvem a una llengua imposada ens busquéssim la vida.

Els verbs catalans conjugats i el Com s'escriu el català correcte de l'Ernest Pérez, (comprat a llibreria Les Voltes de Girona a meitat de la dècada dels vuitanta), varen ajudar-me a fer complir el desig d'expressar-me, per escrit, més o menys correctament, en el meu idioma. Més endavant vaig decidir-me a estudiar-lo i vaig assolir el nivell D, però aquest petit llibret resta sempre molt a prop meu.

On sigueu, gràcies, Sr. Xuriguera!

Begur (Baix Empordà).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.