Diversitat
La supervivència d'una cultura
La Polònia que no parla polonès
La majoria dels habitants de la península de Hel, al nord del país, parla el caixubi, un idioma eslau diferent de l'oficial de l'estat
Prop de 5.000 persones es van declarar de nacionalitat caixúbia i no polonesa l'any 2002
La llengua té 50.000 parlants
no té mala salut, però la parlen sobretot persones grans”, diu un caixubi
“Dzien dobre” (bon dia, en polonès), diu aquest periodista a la dona que l'atén en una drogueria del poble de Jastarnia, situat a la península de Hel, un estret braç de mar sorrenc de 34 quilòmetres al nord de Polònia, a uns 90 quilòmetres de la ciutat de Gdansk, que separa la badia de Puck de les fredes aigües del Bàltic. La dona, que es diu Edyta i té 41 anys, contesta: “Witojtaz”. El periodista li diu que no l'entén. Ella, somrient, li explica que li parla caixubi, una llengua d'origen eslau que parlen gran part dels habitants de la península de Hel i que s'estén a l'entorn del golf de Gdansk i al delta del riu Vístula. Són unes 50.000 persones que parlen aquest idioma eslau, que té influències del mateix polonès però també del txec i l'eslovac, i fins i tot del serbi.
Alguns activistes asseguren que en aquesta zona del nord de Polònia queden unes 500.000 persones d'origen caixubi que parlen una llengua diferent de l'oficial de l'estat. Els seus costums són mariners i el seu estil de vida, molt influït pel rigor del clima de la mar Bàltica.
Els caixubis van viure en el passat èpoques de persecució, però encara l'any 2002 unes 5.000 persones es van declarar de nacionalitat caixúbia, i no polonesa. Durant el comunisme, el règim dictatorial va considerar erròniament que el caixubi era un dialecte germanitzat del polonès, “ i això va ser prou motiu perquè fos prohibit”, explica Antoni Konkel, que regenta una casa de pescadors convertida en museu, a Jastàrnia. Els temps han canviat, i el caixubi ha estat reconegut com a llengua oficial per les autoritats, juntament amb el polonès.
A Jastàrnia i en altres municipis els carrers estan retolats en polonès i en caixubi, idioma que també s'ensenya a l'escola, encara que no de forma obligatòria. També hi ha mitjans de comunicació en aquesta llengua. A Jastàrnia, el 70% de la població parla caixubi; al municipi de Kuznica, el 80%. “La llengua no té mala salut, però, per desgràcia, la parlen sobretot persones grans”, indica Konkel. El polonès és la llengua dominant des del punt de vista econòmic i social a la península de Hel, que viu en bona mesura del turisme.
Jastàrnia és la capital polonesa del surf de vela. Ciutats com com ara Jurata i Hel, que té el mateix nom que la península, viuen en bona mesura dels diners que es gasten els turistes en hotels, restaurants, cafeteries i atraccions de tota mena. La pesca ha deixat de ser el modus vivendi de molts caixubis. “No podem viure d'esquena a la modernitat; som polonesos, però volem que el nostre idioma i els nostres costums mariners no morin. El pitjor que ens pot passar és que els caixubis ens convertim en una espècie de relíquia atractiva per als turistes”, avisa Antoni Konkel.
“Això no passarà, perquè som molts els que lluitem per mantenir viu el caixubi”, afirma Pawel, un membre de l'Associació de Defensa del Caixubi a la ciutat de Hel. La seu de l'associació és una casa de fusta pintada de negre llevat del marró dels marcs de les finestres. A l'interior, els visitants poden contemplar i comprar, si ho desitgen, objectes diversos relacionats amb la cultura caixúbia: vestits, ceràmiques, quadres, ensenyes, adhesius, cartells, diccionaris polonès-caixubi, música... El que diferencia la península de Hel d'altres indrets de Polònia, segons Pawel, és que la seva “forma de ser polonesos és parlar el caixubi”, i hi afegeix: “Aquesta llengua i la nostra cultura ens enriqueixen a tots”.
Gramàtica i diari
El primer activista que va impulsar el nacionalisme caixubi va ser Florian Cenôva, el 1846. Cenôva va fixar un alfabet i va desenvolupar una gramàtica caixúbia. Entre els anys 1866 i 1868 va escriure una col·lecció historicoetnogràfica centrada en el seu territori, i es va publicar el 1879. Les etapes següents de la cultura caixúbia van tenir com a esdeveniments importants l'aparició del moviment polític dit Jove Caixúbia, liderat per Aleksander Majkowski, i el grup Zrzëszincë, que va editar el diari en llengua caixúbia Zrzësz Kaszëbskô.