Per a vosaltres, pare i mare

Sembla mentida que hagin passat ja vint-i-cinc anys des d'aquell 19 d'octubre del 85 que te'n vas anar, papà, d'un accident fortuït, i set anys tu, mamà, d'aquell 20 d'octubre del 2003. M'agradaria moltíssim poder tornar a parlar amb vosaltres i dir-vos el molt que us estimo i també poder abraçar-vos com abans. M'agradaria tornar a estar tots junts, tornar a riure, cantar i jugar com quan érem uns infants, tornar a reviure aquells dies de Nadal tan i tan divertits, sentir les vostres mans tèbies, les vostres carícies, els vostres petons. Voldria guanyar temps que se'm va escapar, per tornar a estar amb vosaltres. M'agradaria molt escriure un llibre, perquè no se m'oblidin tots els records que tinc de vosaltres. Em dol viure sense veure-us: la vida passa i vosaltres no torneu. No pararia d'escriure i ho he fet per dir-vos que, com més anys passen, més us trobem a faltar i més us estimem. “Morir quan s'ha deixat una petjada ben impresa en el llibre del record no és perdre l'alè ni la mirada: és continuar vivint després de mort”.