La Font, el barri gironí més desconegut pels gironins
Més del noranta per cent de les prop de 300 famílies que hi viuen són de l'ètnia gitana, i encara en conserven molts dels costums i trets culturals
La venda ambulant de roba és l'activitat econòmica primordial
Del mercat al barri. Cada matí, la plaça del Lleó, se la parteixen els gitanos i pagesos. Uns venen roba i els altres, verdures. Els primers viuen més a prop que els segons. Just al davant, hi passa el bus número sis, que travessa el riu, passa pel davant del cementiri, enfila la pujada del carrer Primer de maig, i arriba al cor del barri més desconegut pels gironins, el de la Font de la Pólvora.
A Girona, tothom sap on cau –al començament de les Gavarres, més enllà del cementiri– i que hi viuen majoritàriament gitanos. Anar-hi, de gironins, n'hi van molts pocs. No hi ha gaires sucursals bancàries, ni turistes ni empreses. La gent, en qualsevol matí de qualsevol dia feiner, no va apressada ni callada com passa al centre de la ciutat. De fet, la majoria viu de la venda ambulant, especialment de roba.
El carrer és ple de nens, de totes les edats, ocells engabiats per tot arreu –una de les grans aficions del barri–, avis prenent el sol i dones que parlen d'un balcó a l'altre, des del balcó al carrer o des d'una punta de la plaça a l'altra.
Als bars, també hi ha ocells dins gàbies tapades, perquè s'acostumin al soroll de la humanitat.
Al barri, es calcula que, sumant Sant Daniel i Vila-roja, hi ha unes 500 famílies, de les quals unes 300 viuen a la Font de la Pólvora, amb una presència aclaparadora de gitanos. De fet, tot el barri desprèn tothora signes de vida de la cultura i costums gitanos: la música que se sent de les finestres obertes, fotografies de cantants i guitarristes als bars i parets, i una devoció gairebé religiosa per Camarón. Els homes més vells, i alguns de no tant vells, passegen amb les vares, algunes d'elles decorades amb penjolls de cuir o amb cintes virolades. Les dones, vestides amb combinacions impossibles de colors, caminen barri enllà.
Aquests són els millors guies per conèixer un tros de Girona on la vida transcorre de dins cap enfora. Són respectats per tothom i expliquen com van arribar els primers habitants a meitat dels anys seixanta, provinents de les barraques de Can Tunis de Barcelona. Entremig, han arribat parents de prop, de lluny o de més enllà, tots benvinguts a la gran família. Hi ha cognoms que sumen centenars de persones arreu de Catalunya i més enllà. A la Font hi ha famílies de més de cinquanta persones.