“El comerç de Barcelona sortirà enfortit de la crisi”

Crec que per dos motius. Primer perquè el comerç en aquesta ciutat és una peça essencial. Totes les ciutats s'expliquen a partir de determinats fenòmens o elements i a Barcelona un dels fenòmens que l'explica millor és el comerç. Un comerç que té una condició essencial, que està basat en un teixit empresarial determinat, que és molt propi del nostre país, que és el teixit de la micro, mitjana i petita empresa –més del 90% de les empreses de comerç són microempreses– i que té una altra condició essencial, que hi ha hagut una aliança històrica entre el propi comerç i els poders públics, en el nostre cas l'Ajuntament, per possibilitar que no hi hagi zones temàtiques on es concentri l'activitat comercial, sinó que es tracta de construir un teixit comercial plural, divers, de qualitat, en tots i cadascun dels barris a partir del que hem denominat eixos comercials de la ciutat. Aquest és un motiu pel qual era imprescindible reforçar el missatge i el discurs comercial des de l'Ajuntament i més en una conjuntura econòmica de crisi. I també perquè davant de les dificultats objectives que la crisi provoca calia enfortir la locució del govern amb aquest teixit que és essencial no només per la forma que tenim d'entendre la nostra organització de la societat, sinó per la nostra economia productiva. El comerç de la ciutat representa aproximadament el 14% del PIB i al voltant de 200.000 persones hi són contractades directament.

He de dir primer que jo no sóc nou en el sector de comerç. Tot just abans de ser nomenat regidor, en el darrer any, havia estat nomenat comissionat de l'alcaldia per al comerç i la petita i mitjana empresa i abans d'accedir a l'Ajuntament vaig ser secretari de comunicació d'una de les patronals de comerç de Catalunya. El món del comerç el descobreixo cada dia perquè és molt canviant, però el conec des de fa temps perquè la meva vida professional m'hi ha portat durant l'última època. En tot cas, què jutja de diferent en aquesta època de regidor?Jutjo la necessitat d'enfortir cada dia més el vincle entre l'administració i un sector econòmic de primer ordre però que cada dia jutjo més clau en la manera d'entendre i organitzar la nostra ciutat i els nostres barris. I en aquests moments de dificultats econòmiques, en què el comerç ho està passant i ho ha passat especialment malament, el que cal és estar més a prop i ser més sensible a les realitats canviants d'aquest sector.

Les previsions al comerç canvien de manera molt ràpida i és molt sensible als canvis de la societat, i ara s'ha d'estar molt a prop per prendre les mesures oportunes. Sobretot ens demanen a l'Ajuntament, em demanen a mi, ser a prop i actuar dintre de les meves responsabilitats com el seu representant dins el govern municipal i això és el que intento fer i procuraré fer fins a la finalització del mandat.

Sí, i per a nosaltres és essencial l'associacionisme comercial. En una ciutat tan gran, o existeix associacionisme o bé difícilment podrem consensuar les accions públiques amb la voluntat majoritària. En moments de dificultats econòmiques, es pot arribar a posar un interrogant a la necessitat d'associacionisme però per a les petites, mitjanes i microempreses l'associacionisme és la clau per a la seva competitivitat. O estem junts o bé és molt difícil ser competitius. Per a nosaltres serà clau durant aquests mesos continuar enfortint l'associacionisme comercial de la nostra ciutat i crec que ho veurem amb la creació de nous eixos que hi estan treballant.

I justament com valora el teixit associatiu, és fort o cueja per alguna banda?

El gran avantatge que té el nostre model de micro, petita i mitjana empresa és que podem establir un titular genèric, malgrat que les excepcions sempre hi són, i el tancament d'una empresa és el tancament d'un projecte que és tràgic per als que ho viuen i per al conjunt de la ciutat. És cert que el nostre model, que ha estat criticat en moments de bonança econòmica i que es basa en la preeminència de la petita i mitjana empresa, és un model que en moments de conjuntura econòmica complexa es demostra capaç de resistir i d'adequar-se a la realitat canviant i fins i tot de sortir enfortit. De fet, estic absolutament convençut que això succeirà en els pròxims mesos.

No, l'ha notat molt, però és veritat que en altres models econòmics basats en el gran format, tant empresarial com comercial, la sortida de la crisi és o bé la fallida o bé la desaparició i en el nostre cas evidentment hi ha hagut desaparicions d'empreses, però la majoria del nostre teixit ha estat capaç de resistir. Ha adequat la seva realitat diària a la realitat d'una economia que evidentment li afecta, perquè és un operador molt sensible al comportament del consumidor. Pensa que fonamentalment la crisi ha afectat el comportament del consumidor i li ha reduït la confiança i el nostre teixit és molt sensible a aquests canvis de comportament, però alhora la microempresa permet que la resistència sigui en millors condicions. Què fan els comerciants? Doncs continuar apujant la persiana, continuar mantenint activa la seva vida empresarial, la seva ocupació i tenir el motor en primera o en segona però amb capacitat de tornar a anar en tercera o quarta en el moment que la situació econòmica millori.

És molt important, moltíssim. Nosaltres tenim una tradició que hem mantingut i enfortit. En el pla d'austeritat presentat per l'Ajuntament no incloem el que fa referència a la promoció econòmica ni a la dinamització comercial. Nosaltres hem mantingut la línia de suport a partir del nostre capítol de subvencions sota una premissa que ens ha anat prou bé en el passat, i és que els propis comerciants coneixen millor que ningú els projectes que afavoreixen la seva dinamització i el paper de l'Ajuntament és donar-los suport per tal que la situació econòmica complexa no impossibiliti aquests projectes. Gairebé el 30% del consum es concentra en la campanya de Nadal.L'any passat, l'Ajuntament, en connivència amb el comerç de la ciutat, va realitzar una aportació econòmica important per poder enfortir una campanya que resulta clau per al sector. Si em permets, resulta clau per a tots però també hem d'ajudar un sector que té un risc si la campanya no funciona. Ja vam començar l'any passat amb un projecte de Nadal fort i aquest any, malgrat la crisi, el missatge és d'optimisme i ampliació i d'aposta clau per una campanya que és essencial per al consum interior de la ciutat. Però tenim també amb un altre objectiu, aquest per a d'aquí a 4, 5, 6 anys, i és que volem tenir un projecte de Nadal fort, compartit entre comerciants i administració local i amb Turisme de Barcelona, per situar la nostra ciutat en l'espai de referents de ciutats on s'ha d'anar de compres per Nadal. Nosaltres volem que vinguin a Barcelona per Nadal i que gaudeixin de la nostra oferta comercial, que la tenim a tos els barris de la ciutat, que és rica, és diversa i és especialitzada i que manté encara moltes diferències amb molts teixits comercials d'altres ciutats d'Europa. Ara vénen a Barcelona per veure la ciutat però no per viure el Nadal i volem aconseguir que acabin venint per disfrutar del Nadal. Som una gran capital del món, som una gran capital d'Europa i tenim condicions que són específiques, entre elles la nostra oferta comercial. Sóc dels que penso que el nostre comerç, per si sol, ja és atractiu turísticament parlant.

L'equilibri sempre és complex perquè depenem de molts operadors. La gràcia del nostre model de comerç, que per altra banda també és la nostra dificultat, és la gran multitud d'operadors de dimensions diferents, que fa que la lluita per l'equilibri i la lluita pel manteniment de la qualitat comercial sigui sempre permanent. Afortunadament tenim un empresariat que sap adaptar-se perfectament a les conjuntures i que ha sabut i sap adaptar-se a les necessitats canviants dels nostres consumidors, i això ho tenim certificat en una enquesta que repetim des del 1998, en què es valora el nostre comerç amb notes de notable amb puntuacions sobre 10 i dóna a entendre la capacitat d'adaptar-se que ha tingut el nostre comerciant.

Probablement, les característiques de cada barri o cada districte són diferents i des de cada districte s'estableixen uns mecanismes de regulació específics. És difícil que en una ciutat que té el seu punt d'atractivitat cèntrica tant determinat es produeixi una repetició de fenòmens com els que es produeixen a les Rambles, però òbviament seran els regidors de districtes en les diferents etapes els que a partir del plantejament urbanístic aniran establint les regulacions millors per garantir l'oferta comercial diversificada i la no-especialització d'una zona determinada.

No se'ns escapa que la mobilitat a la nostra ciutat no és senzilla, perquè Barcelona és una gran capital que genera molt moviment intern i extern però alhora és una ciutat petita, de dimensions reduïdes. I el comerç, que està a peu de carrer, és molt sensible a tot allò que passa, doncs, al carrer, i els seus interessos són molt equiparables als interessos de la ciutat. A l'Ajuntament això no se'ns escapa i fa temps que treballem la mobilitat comptant amb el comerç, perquè resulta clau, i és cada districte qui decideix les seves actuacions. Quant a la seguretat, és evident que tots estem ara més sensibles, i més quan passen coses a les quals no estem acostumats en aquesta ciutat. No ens hi hem d'acostumar mai de la vida, però el comerç ho percep d'una forma molt directa. Amb tot, els cossos policials ens diuen que no hi ha un increment objectiu de la criminalitat i ens ho hem de creure però sí que diria que hi ha un increment totalment sensible de la percepció que tenim com a ciutadans. Això s'ha de treballar com s'ha fet fins ara: substituint presència policial uniformada per no uniformada, però també celebrant reunions amb els màxims responsables polítics i policials amb els representants dels eixos comercials de la ciutat.

L'alcalde ha estat molt clar en aquest aspecte, i és que hi havia una conjuntura en el moment que es va començar a plantejar la reforma que es va veure alterada durant el procés perquè la situació econòmica global va canviar molt la percepció que tenien els ciutadans de la necessitat i la conveniència d'afrontar una transformació tan important com la de la Diagonal. Era una transformació que l'Ajuntament podia afrontar perquè té una situació econòmica sanejada i un nivell de deute molt assumible, però crec que l'alcalde ja ho va expressar molt bé: no era el moment, no era la situació, cosa que no vol dir que en algun moment s'hagi de reprendre. No crec que el comerç estigués en contra de la transformació de la Diagonal, potser sí del moment en què es feia. Pensi que cal arranjar les voreres immediates d'accés a les botigues pels vials perquè a la Diagonal concentrem una part important del comerç de la ciutat i el seu entorn no segueix les proporcions que tenim en altres zones. I això cal arreglar-ho i en un futur s'haurà de plantejar.

Respecto el que pugui demanar qualsevol grup municipal però, com ja vaig dir en el seu dia, on no hi ha cas no hi ha cas. I el que sí que lamento és que persones ni acusades de res ni relacionades amb res hagin de passar un mal tràngol, perquè és molt desagradable aquest intent de vinculació amb una cosa amb què no tinc res a veure. Jo no demano la dimissió de ningú, sí que demano el compromís de tots pel comerç d'aquesta ciutat, perquè és un sector que fa una aportació permanent al conjunt de la societat.