Religió
Les dones volen paritat
Membres del Col·lectiu de Dones en l'Església reivindiquen els mateixos drets que els homes
Denuncien que l'Església relega la dona a fer “neteja, catequesi i assistència”
Les dones denuncien que l'aportació intel·lectual l'Església la deixa per a l'home
Si les dones no estiguessin a la base de l'Església, l'Església no se sostindria. En canvi, per a l'Església (la catòlica en concret) les dones no compten per a res. Ho recorda l'activista i membre del Col·lectiu de Dones en l'Església (CDE) Sefa Amell, qui, juntament amb dues membres més d'aquest grup van publicar dies després de la visita del papa a Barcelona una carta oberta, reivindicativa i de denúncia.
Les impactants imatges de les monges netejant l'altar durant la dedicació de la Sagrada Família “van sobtar tant la gent de dins com de fora de la comunitat cristiana”, diuen Sefa Amell, Magda Tomàs i Joana Ripollès. I afegeixen: “Les imatges van ser providencials, acusadores i van posar de manifest que el servei deixat per a la dona al si de l'Església és únicament el treball domèstic, catequètic conduït i d'assistència, mentre que l'aportació intel·lectual i de criteri no és valorada ni acceptada”.
24 anys de feina
Membres d'un col·lectiu que des de fa 24 anys treballa perquè hi hagi paritat en l'Església, aquestes dones demanen un canvi radical en una institució jerarquitzada i cada cop més allunyada de la gent, i critiquen que a l'Església “el pensament, la paraula, la interpretació de textos i les decisions es reserven en exclusiva a la masculinitat ordenada, amb l'agreujant d'atribuir-se aquestes potestats per la voluntat de Déu”. En tot cas els causa consternació el fet que la jerarquia catòlica “justifiqui amb una sentència qualificada d'irreversible, la relegació de les dones”.
“El primer que hauria de fer l'Església és considerar les dones com a persones totals. Que no ens hagin de dir què hem de fer i què no hem de fer. Que ens deixin ser autònomes. I, sobretot, que no es posin en temes de què hem de fer amb el nostre cos o si ens podem o no prendre una píndola, per exemple....”, diu Sefa Amell. Recorda que cerimònies catòliques com la del casament, per exemple, són simbòlicament molt misògines. “En un casament la dona passa de la jurisdicció paterna a la del marit i això és molt fort!”, diu.
A prop dels musulmans
Sefa Amell constata que aquí i ara “critiquem molt els musulmans” per, sobretot, la seva actitud davant les dones, però opina que en molts aspectes l'Església catòlica fa igual.
“Jo he estat en una sessió de l'ONU on la Santa Seu ha votat d'acord amb els països musulmans en qüestions relatives als drets de les dones, és a dir, en contra dels drets de les dones”, diu. Mira enrere, fa memòria i recorda també que aquí a l'Estat, encara no fa tant temps, “les dones havíem d'anar a les processons amb mantellina”. “Jo duia mantellina!”, explica.
El Col·lectiu de Dones en l'Església, que té més de 300 membres, entre les quals també hi ha religioses, és un dels molts grups de cristians de base crítics amb la jerarquia catòlica. Justament en la recent visita del papa a Barcelona han agafat molt protagonisme perquè, posant per davant de tot el missatge originari de Jesús, es van manifestar diverses vegades per denunciar l'opulència, la riquesa i la rigidesa d'una institució allunyada de les seves bases i del poble.