Sense mascareta i a peu dret, passant fred com ells

Hi ha gent capaç de trepitjar els altres i sortir victoriós com si res no hagués fet. Per això el més lamentable del moment actual no és la crisi econòmica, sinó la crisi de valors. Hi ha qui és capaç de passar per alt els esforços aliens per solucionar un problema a canvi de sortir en portada. És la mateixa gent que organitza una aturada general dels treballadors per aixecar un país que cau i decau.

Hi ha moments en què no cal buscar culpables, perquè és més urgent solucionar els problemes. Hi ha moments per prioritzar les tasques si aquestes ens sobrepassen. On és el sentit comú, l'educació, el respecte?

El periodista del seu diari va venir a l'Oficina de Treball de Salt per fer un reportatge de portada, en cap moment no va preguntar per la persona responsable d'oficina, ni va mostrar el més mínim respecte, ni per ella, ni per la gent que ella estava atenent. Va passar la jornada de treball íntegra a la cua atenent les persones que ni tan sols cabien a dins perquè, és veritat, la sala d'espera és petita. Era per ell més preocupant l'aire viciat que es respirava a dins, que l'aire gelat que es respirava a fora, a peu dret. I la responsable d'Oficina era allà, amb la gent de fora, un a un, persona a persona, calmant la seva impaciència en una espera per fer una preocupant pregunta: “Per què no he cobrat aquest mes? Per què he cobrat menys? Com pagaré al meu company que m'ha rellogat una habitació del seu pis? Com posaré carburant al cotxe que em serveix de casa?.... I mil preguntes que impacienten, neguitegen, dolen, preocupen de veritat la gent que atenem dia a dia a l'Oficina de Treball de Salt. La cua i la feina que s'hi feia allà no era notícia de portada.

Gràcies per la seva visió sobre el que és important i el que no. No ho comparteixo. Ho sento.

L'autèntica notícia de portada la tenia fent preguntes als que s'esperaven fora, no les males olors de dins. És la meva opinió, els la dono generosament, ja que en cap moment no se'm va demanar.