[D]
9
Política
15 gener 2011 2.00 h

ORIOL ILLA

POLITÒLEG I ANALISTA DE L'INDEPENDENTISME CATALÀ

“L'independentisme d'ara és més pragmàtic”

El politòleg Oriol Illa ha presentat L'independentisme català. Entre el símbol i la institució. En el llibre defensa que, amb l'accés de l'independentisme a les institucions, aquesta opció ha deixat de ser una quimera per convertir-se en una realitat política. Una realitat, però, no exempta de riscos, perquè l'entrada en el joc polític ha comportat per a alguns partits haver d'assumir contradiccions, com ara afavorir, en determinats moments, la governabilitat a l'Estat. L'independentisme té ara més oportunitats que riscos?

L'independentisme és ara una alternativa política real. Ja no està fora de les institucions i mai havia tingut tant suport social. Ho diuen les enquestes (entre un 30 i un 40 per cent dels catalans votarien sí en un hipotètic referèndum).

S'ha de superar l'independentisme basat només en la identitat i les emocions?

L'independentisme sempre ha proclamat l'Estat català, però ara estem davant d'una situació més complexa, perquè molta gent no es defineix com a independentista en si i ni tan sols té una actitud militant. És un independentisme més pragmàtic, basat en qüestions econòmiques, polítiques i socials. I és més difícil de combatre, perquè la base s'eixampla.

El professor de Harvard Adam Price afirmava recentment que els estats petits prenen millors decisions. Quines repercussions econòmiques tindria per a Catalunya ser independent?

Economistes destacats reconeixen la viabilitat econòmica de Catalunya, perquè genera més riquesa que la mitjana europea. És cert que els estats d'entre set i quinze milions d'habitants són més viables i tenen més benestar, seguretat i estabilitat política, en un marc globalitzat.

La UE no té una legislació expressa sobre declaracions d'independència.

Tampoc hi ha una legislació contrària. En un sistema que funciona amb tractats entre estats, quan hi ha nous membres, només cal modificar els tractats corresponents. Però nosaltres ja som ciutadans europeus i si Catalunya decidís crear un estat la UE no ens podria fer fora; seria contrari al seu esperit fundacional. Kosova no seria independent sense el suport dels Estats Units o la UE i el reconeixement internacional.

L'Estat espanyol no ho acceptarà mai.

Per si sol, no pot vetar l'existència d'un estat reconegut en el marc internacional o de la Unió Europea. Quan va perdre les colònies, ho va haver d'acceptar.

Quins canvis veuria la societat catalana amb la independència?

El primer de tot és que es garantirien serveis i prestacions que ara no es poden garantir i instruments per resoldre millor els problemes de cohesió social. Un país més ric fa ciutadans més rics.

I les relacions amb Espanya?

Haurem de ser sempre veïns; per tant, hem de tenir-hi bones relacions econòmiques, socials... No hi ha d'haver desconfiança mútua. Serem tots a la UE.

Una qüestió que, encara que no ho sembli, preocupa molta gent. Amb qui jugarien el Barça i tants altres equips d'elit?

Amb els mateixos que ara. Les federacions espanyoles són entitats privades i poden decidir quins equips tenen a la lliga. I el futbol avui és un negoci. El Mònaco, per exemple, juga a la lliga francesa.

Quin paper tindrien el País Valencià i les Illes amb una Catalunya independent?

Hi ha una unitat lingüística, històrica, cultural i econòmica. S'hi han de mantenir vincles, sense forçar cap situació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a