Queixes a la ronda Barceló perquè se'ls neguen llicències

Els propietaris de la ronda Barceló de Mataró denuncien que se senten “enganyats i estafats” pel govern municipal. El carrer és ple de locals i magatzems buits i tancats en espera d'una transformació urbanística que no acaba de tirar endavant. A la zona s'hi havien de fer mig miler d'habitatges i locals comercials però la crisi immobiliària ho ha aturat tot en sec. Els afectats van denunciar, en el darrer ple i arran d'una pregunta de CiU, els perjudicis que els està comportant el pla de reforma i els incompliments signats amb l'empresa municipal Pumsa.

Segons Maria Antònia Montasell, secretària de l'associació que agrupa els veïns i propietaris de la ronda, l'Ajuntament els ha sotmès a un procés de degradació generalitzat i els està forçant a abandonar les seves propietats perquè no poden treure'n cap profit. “Se'ns neguen les llicències per dur a terme qualsevol activitat, la ronda s'omple d'esquàters amb l'única intenció que marxem, si no per la força, per la impossibilitat de viure o treballar”, va afegir Montasell. En aquest sentit, recorda que ara farà un any molts dels propietaris de la ronda Barceló van signar un conveni amb Pumsa que, entre altres mesures, preveia que mentre no comencessin les obres al sector es podrien demanar llicències d'activitat a precari. Un acord que, segons denuncien, s'ha incomplert.

El regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas (PSC), va defensar la viabilitat del projecte, tot i que els veïns i CiU insisteixen a posar-ho en dubte, però també va admetre les dificultats actuals per començar-lo. Tot i això, va assegurar que totes les activitats a precari que hi ha a la ronda s'han mantingut i que si no se n'han concedit de noves és perquè no s'adeien amb el planejament. Bassas també va explicar que, atenent les queixes dels veïns, ja van decidir ajornar un any el pagament de la primera derrama a compte de les càrregues urbanístiques, que pugen a 24 milions d'euros. Malgrat tot, l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron (PSC), es va comprometre públicament a revisar totes les llicències una altra vegada i a trobar una possible solució que pugui satisfer les dues parts en conflicte “sense cometre cap il·legalitat”.